Es considera que un dels detonants de la Guerra dels Segadors, si no el major d’aquests, fou l’assassinat del virrei de Catalunya, el Comte de Santa Coloma, Dalmau de Queralt durant el Corpus de Sang (7 de juny de 1640). Aquest noble, que encarnava la monarquia hispànica al Principat havia despertat antipaties en sectors socials diversos. Si bé la mort del virrei s’esdevingué indiscutiblement pel seu múltiple apunyalament a mans d’un mariner i alguns segadors, el relat que ha girat al voltant dels darrers moments de la seva vida resulta com a mínim curiós.

Algunes de les fonts que relataren els fets d’aquella diada de Corpus Christi a Barcelona feren esment detallat dels darrers moments de la persecució dels segadors a l’esmentat virrei. Un cop aquests irromperen a les drassanes, el virrei, acompanyat dels seus criats, no pogué embarcar-se, com era la seva intenció, en una galera genovesa, ja que els revoltats dispararen artilleria per fer-la allunyar. Fou llavors quan el propi Comte de Santa Coloma i els criats emprengueren la fugida a la desesperada per la platja en direcció Montjuïc per intentar d’apropar-se al vaixell. En aquesta fugida, segons relata un dels seus criats, es trobaren amb un mariner que estava de part dels segadors, i aquest propinà al virrei la primera punyalada abans que hi arribés el grup d’esvalotats que li anaven al darrera.

Gravat en què apareixen els revoltats rematant al Virrei amb armes blanques, armes de foc i pedres. Font: La Sega 1640

Gravat en què apareixen els revoltats rematant al Virrei amb armes blanques, armes de foc i pedres. Font: La Sega 1640

Aquest criat que féu un relat dels fets ja menciona el gran cansament del virrei en aquesta fugida, però trobem altres testimonis com aquest que ens expliquen els rumors que van córrer immediatament després: “no faltà qui deya que, quant li pegaren, ja era mort, que, com l’omo era tan gros, y aver de córrer per aquell arenal y aprés saltar aquelles roques, y ab la còlera que tenia, pretenen que rebantà, perquè tenia un colpet al front, de la cayguda, y, com tenia les sanchs glasades, encara que li pegasen no li tragueren sanch.” I no tarda en esmentar que també hi havia rumors que deien que el virrei havia estat mort per un dels soldats que l’acompanyaven.

Si parlem de la mort del Comte, hauríem d’esmentar també el mite que sorgí d’aquest mateix moment, i és que es deia que a la carta astral que havien fet confeccionar en el seu naixement, s’hi deia que tenia moltes possibilitats de patir una mort embarcat, i això el va fer dubtar a l’hora de decidir cercar refugi a la galera genovesa. No cal dir que es tracta amb molta probabilitat d’una història inventada a posteriori.

En tot cas, sembla que no hi ha cap relat èpic sobre la mort d’aquest personatge, sinó més aviat al contrari. El Comte de Santa Coloma passaria a la història com algú gens estimat, no només fins la seva mort, sinó també després.