Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 49
Número 5
Número 50
Número 51
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

1 comments

  1. Marcel Masllorens

    Si l’autor d’aquest text no es vol mortificar pensant en els beneficis actuals per haver nascut a Occident (o Civilització en majúscules actual tal i com ell diu) endavant, suposo que sempre és més fàcil sentir que el que tenim és per mereixement propi i no l’explotació aliena i massacre històrica però no ens convencerà a d’altres que tenim més clar que ell, o això em sembla, que la frase tant gastada de “la història que escriuen els vencedors” no deixa de ser vàlida per més que hagi estat repetida.

    “Occident és la llum del món”. Mirant la història crec que seria més acurat dir que és la pólvora del món. L’autor no deixa clar què és el que considera antiguitat. En tot cas Xina va ser la llum del món en gairebé tots els àmbits fins fa pocs segles. Quan el rei del Portugal conqueridor de Sud Amèrica i Àfrica tenia una biblioteca de 6 llibres, a Xina en tenien una de més de 4.000. La diferència és que històricament els exploradors d’uns destruïen el que trobaven i els altres hi comerciaven i aprenien. I sí, Gran Bretanya o els Països Baixos, també destruien. I això va ser així fins que els primers (que no només portuguesos, és clar) van imposar-se militarment als segons. I això va ser fa menys de 200 anys. 200 anys no crec que se li pugui dir antiguitat en un text històric…

    No crec que sigui cert que hi hagi tanta història negra i morts darrere el colonialisme com en altres règims econòmics. Cap dels nombrats aquí va matar el 90% de la població d’un continent i un percentatge gairebé tant elevat d’un altre. Més Àsia… “Tot això, però, no treu els notables avantatges i bondats del colonialisme”. Mmmmm… la trobo una frase una mica difícil de defensar, sincerament. Si la frase hagués estat, “els varis milions de morts de l’holocaust nazi i la segona guerra mundial no treuen les virtuts del nazisme”, crec que igual l’autor no s’atreviria a utilitzar-la. No veig gaire diferència entre una i altra. Personalment crec que si que treu els avantatges i bondats, i, també personalment, crec que és bastant perillós defensar que no és així. Un sistema econòmic és global i holístic i trobo aïllar-ne només les parts que ens interessen és extremadament simplista.

    2. La revolució científica. El control de l’home occidental sobre la naturalesa? La brúixola, la pólvora i l’impremta (els tres invents que van fer possible el Renaixement) venien de Xina. Puntualitzo, el control de l’home occidental utilitzant invents que venien d’altres parts i que ell va fer servir per dominar militarment. Que ens expliquin la història de la ciència europea no vol dir que sigui la millor.
    Al segle XVI la Universitat més gran al Món era la de Tumbuctú. Els 25.000 estudiants que allà hi havia van ser enviats com a mà d’obra cap a Amèrica per substituir tots els locals que ja havien mort allà.

    3. Puntualitzo: El dret a la propietat privada de l’home (que tampoc dona) occidental. Ells són qui vivien amb tranquil·litat i qui podien aconseguir més bens. La resta prou de persones al món vivien sent propietat privada d’algú o aïllades de la civilització occidental.

    4. Deixant de banda que també la medicina moderna hagués estat impossible sense la base àrab i xinesa, crec que el fet que les malalties i els exercits europeus matessin a tort i a dret també ajudava que la seva esperança de vida fos més alta que a d’altres racons del planeta. L’esperança de vida europea no ha estat més alta que la de molts països de l’Àsia fins fa un segle i escaig. Aquest argument em serviria des de llavors però al segle XIX la cultura occidental ja era des de feia temps la dominadora al Món així que tampoc crec que sigui cert.

    6. Sí, ètica, esforç… això i fer la gran majoria del món la teva esclava. Fins que no va ser necessari per mitjans militars perquè econòmicament ja no tenien cap mena d’elecció de les seves vides. Que no deixa de ser esclavitud també, però ja amb llibertat amb la llei a la mà.

    Gràcies a la nostra tasca civilitzadora ens queda ben poc per destrossar el món i hi ha més persones que viuen en condicions que misèria que mai (en números absoluts).
    La cultura occidental ha exportar tot el que ara és la cultura predominant al món, d’això no hi ha dubte. Ara, d’això d’assumits per tothom ja en tinc més dubtes. No sabem si com a model d’èxit va ser acceptat per perquè no han quedat cultures sense colonitzar que hagin triat lliurement (la Meiji seria l’única que podriem discutir, encara que com sempre a la història qui va “decidir” van ser un percentatge molt petit de la població total del país).
    Que la resta del món vulgui copiar els nostres models occidentals? han tingut moltes opcions? durant la majoria de segles van ser colonitzats per força militar i des de la “independència” de la majoria de països al món, han estat governats per personatges amb interessos, educació i vides occidentals. Ells, juntament amb totes les organitzacions mundials han estat qui han decidit el futur d’aquests Estats. I quan alguns s’atrevien a votar de manera més o menys lliure a un polític que no s’hi oposés ràpidament les grans potències colonitzadores el feien tornar “en sus cabales” (incloent-hi la URSS, per descomptat).

    Doncs això. Podria seguir però seria repetir-me. I per cert, tampoc tinc gens clar que el bàrbar volgués esdevenir romà. Però això seria una altra discussió.

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>