Homer Simpson, amb una guitarra. Font: youtube.com

Homer Simpson, amb una guitarra. Font: youtube.com

Coneguts mundialment, amenitzadors de diverses generacions, àcids en el seu humor i paròdies de la societat americana, font inesgotable de memes i pal de paller dels migdies d’Antena 3. Els Simpson fa anys que entren a moltes llars arreu del món i no precisen cap mena de presentació. Però el que sí que mereixen és un estudi més a fons d’alguns dels seus aspectes. Últimament, gràcies a l’elecció de Trump, s’han posat de moda totes les prediccions de la sèrie que s’han acabat complint. També podríem parlar de la seva visió de la història dels Estats Units, o de les seves referències a la guerra freda durant els primers episodis, quan el conflicte encara estava obert.

Però avui és dia de parlar de música. Si hi ha un país amb un especial deliri per les marxes militars i les cançons populars històriques, aquest és els Estats Units. Són moltes les sèries o pel·lícules on sempre apareix algun tema referent a la guerra d’independència, la guerra civil, o simplement cançons populars tradicionals. Els Simpson no són una excepció.

Al capítol “Un dijous amb el meu vell avi”, es pot veure una escena en què Moe, el taverner, és apallissat per diversos revisors de tren mentre canten ‘Old Dan Tucker‘. La lletra que canten a la sèrie, diu el següent:

Old Dan Tucker was a fine old man                        El vell Dan Tucker era un home vell i prim

He washed his face in the frying pan                      es rentava la cara a una paella de fregir

He combed his hair with a wagon wheel             pentinava el seu cabell amb una roda de vagó

And died of the toothache in his heel                      i va morir d’un mal de queixal al seu taló

Al Jolson, blackface interpretant un cantant de jazz, l'any 1927. Font: flyingtigercomics.files.wordpress.com

Al Jolson, blackface interpretant un cantant de jazz, l’any 1927. Font: flyingtigercomics.files.wordpress.com

Aquesta lletra no és l’original de la primera versió de la cançó, però sí que és una de les adaptacions folklòriques més populars. Old Dan Tucker” narra la història d’un home vell, lleig, poc intel·ligent, ebri, maleducat, rude i violent. D’aquí, que qui la canti siguin revisors de tren amb cara de tenir pocs amics i encara menys estudis, mentre cometen un acte de violència. Però l’origen d’aquesta cançó ens porta als anys ’40 del segle XIX, on el racisme era el pa de cada dia de la societat americana. I aquest tema va ser compost per desprestigiar la figura dels afroamericans. Tot això s’emmarcava també dins d’un moviment teatral anomenat “Blackface” (cara negra), on actors blancs es pintaven de negre i feien paròdies dels afroamericans, gairebé sempre deixant-los com a lladres, borratxos, provocadors i estúpids. Aquest moviment arriba fins avui, però ha perdut la majoria de connotacions racistes, igual que la cançó “Old Dan Tucker”, que ara designa més aviat a qualsevol persona amb unes característiques determinades, com mostra l’episodi dels Simpson.

En un altre episodi, Lisa perd la fe en el govern per culpa de la corrupció, i mentre  això suceeix, sona la melodia de Yankee Doodle. Aquesta és una cançó tan i tan popular que la coneixem de sobre a casa nostra, i la seva història és bastant curiosa. Sembla que la melodia original pot remuntar-se fins al segle XV o XVI, però la lletra té el seu origen a la Guerra dels Set anys (1756-1763). Sembla que a l’exèrcit britànic es mofaven dels soldats de les colònies nord-americanes pel seu aspecte despentinat i poc elegant, com així indica la lletra de la cançó: “un ianqui viatjava a la ciutat, cavalcant sobre un poni, duia una ploma al barret i crida “macarroni”// ianqui doodle segueix així, ianqui doodle dandy, recorda la música i els passos, i sigues gentil amb les noies!”. Doodle volia dir simple, o ximple, i evidentment les paraules d’elogi de la lletra eren ironia. El significat d’aquesta cançó apareix als Simpson en forma de polítics convertits en animals amb pocs escrúpols i principis, però que es creuen elegants:

(la cançó apareix als últims vint segons del vídeo)

Una de les escenes més gracioses i recordades dels Simpson, és quan Homer té la intenció de parar atenció al que li diuen els seus fills, però al seu cervell hi ha certs animalets tocant una melodia, i fan que es distregui. Aquesta melodia no és altra que “Trukey in the straw”.

Per què aquesta melodia i no una altra? Turkey in the straw és una cançó que, en els seus orígens (primera meitat del segle XIX), es limitava a convidar a que la gent s’ho passés bé ballant. El poc que ens diu la lletra, fa referències a un ambient rural, i acostumava a estar interpretada amb instruments senzills i populars, a l’abast de la població i pels quals no es necessitava un gran talent musical. Això es veu reflectit als Simpsons, on uns animals il·lustren a la perfecció els diversos ítems: ambient rural, instruments senzills i poca capacitat musical dels intèrprets. I de pas, ens recorda la facilitat del pare dels Simpson per distreure’s amb poca cosa.

Al capítol “La història aparentment interminable”, Homer condueix a la seva família a través d’una cova per robar l’or que allà hi ha amagat. Qui amaga l’or és el ‘texà ric’, i ho fa mentre canta la següent cançó:

Oh, the Yellow Gold of Texas                   L’or groc de Texas

Is what I wanna save                                 és el que vull salvar

I will not pay no taxes                                i no pagaré impostos

If I hide it in a cave.                                   si l’amago en una cova

Aquesta cançó, en realitat, es diu “The yellow Rose of Texas”, i la lletra original és aquesta:

There’s a yellow Rose in Texas                      Hi ha una rosa groga a Texas

I am going to se                                             l’estic anant a veure

no other darky knows her                              cap altre ‘negre’ la coneix

no darky only me                                           cap altre ‘negre’, només jo

La cançó “The yellow Rose of Texas” és originària de l’any 1853. Fa referència a la relació entre un home negre (darky, darkey), i una “yellow girl”. Les persones anomenades “yellow” o “high yellow” (groc, o groc ‘alt’) eren descendents d’africans, però amb el tret distintiu de tenir la pell molt clara. El terme “high” (alt) denominava un factor social: a la societat de l’època, on el color de la pell era tristament important, els que tenien la pell més clara eren els que estaven per sobre. Per tant, els high yellow, els negres amb la pell més clara de tots, eren els que estaven per sobre de la resta. Igualment, aquesta cançó va ser versionada amb diverses lletres, la majoria de les quals excloïen al negre. Entre les més conegudes, trobem la que substitueix la paraula “darkey” per “soldier” (soldat), molt popular durant la guerra civil, o altres paraules que eliminessin algunes de les connotacions racistes de la cançó.

Estudiant el folklore i les músiques populars d’una societat, es pot saber molt de la mateixa. I, en aquest cas, els Estats Units són un país on aquestes cançons han sobreviscut al pas dels anys, i han passat a ser de domini popular.

De la mateixa manera, moltes d’aquestes cançons o lletres són difícils de trobar: algunes estan escrites originàriament en anglès vernacle, i plenes de traduccions poc literals i jocs de paraules. Fora del país americà existeix poca informació sobre elles, i de vegades els orígens són una mica tèrbols. Aquest article no hauria estat possible sense els coneixements lingüístics de Sara Rodríguez Murcia.