Són pocs els jocs d’acció que s’ambienten en escenaris poc coneguts per al gran públic (o si més no, el nord-americà), transcorrent normalment durant la Segona Guerra Mundial o la més recent guerra d’Afganistan, per la qual cosa la sèrie Far Cry s’ha guanyat la reputació de retratar (sempre amb noms falsos) conflictes poc coneguts. En la quarta entrega de la sèrie, decidiren traslladar l’acció a un regne enclavat a les muntanyes de l’Himàlaia anomenat Kyrat, on es dona un greu conflicte entre el monarca Pagan Min i un grup opositor anomenat Senda Daurada. Si bé les referències a la religió hinduista i budista són constants, i existeix realment un poble kiratí al Nepal, l’Índia i Bangladesh, dedicaré l’article més a la política del Nepal (i el seu fictici equivalent, Kyrat) que no pas a la cultura, que en mereixeria un altre. La història comença quan Ajay Ghale, un jove nord-americà d’origen kiratí, arriba de visita al país on, després d’una sèrie de peripècies, acaba a les files de Senda Daurada, un grup guerriller que fou fundat pel seu difunt pare, Mohan Ghale, el qual era pràcticament venerat com un Déu pels seus guerrillers. Havent vist els mètodes violents del sobirà Pagan Min per a retenir el poder, Ajay anirà durant el joc involucrant-se cada cop més dins la Senda fins a esdevenir un cabdill pels seus propis mèrits. La història recent del Nepal ens aporta un fil conductor similar al del joc, especialment pel que fa a l’enfrontament secular entre el rei Gyanendra i la guerrilla maoista (el nom de Senda Daurada seria una referència al també maoista Sendero Luminoso del Perú). Però, tal com t’indica el joc, la conflictivitat a Kyrat no hauria començat amb el despotisme d’un Pagan Min. A Kyrat, la monarquia tradicional hauria començat a afrontar problemes molts anys abans que hi arribés Pagan Min, bàsicament entre partidaris de la tradició i de la modernització (discussions, per exemple, sobre el rol de la religió al país, que existien fins i tot dins de Senda Daurada). Mohan Ghale s’alçà com a líder d’una de les faccions armades mentre que Pagan Min, natural del Hong Kong, arribà al país amb un exèrcit de mercenaris per donar suport al rei. Ben aviat les forces de Min es consoliden al nord del país i, conscient del seu poder, el mercenari acaba eliminant al rei que havia vingut a ajudar i es corona a si mateix en un cop molt dur a la legitimitat de la institució monàrquica.
Al Nepal, les tensions entre el govern del rei Birendra i el Partit Comunista del Nepal, així com el fracàs en la implantació de la democràcia, portaren a l’aparició d’una guerrilla maoista el 1996 liderada per Prachanda. Inspirats en Sendero Luminoso i Mao Zedong, es feren forts a les àrees rurals amb la voluntat d’avançar després sobre la Vall del Katmandú, al centre del país. La via armada tingué com a conseqüència que bona part de l’espectre polític nepalès es mantingués al costat del rei Birendra, si bé, l’assassinat d’aquest i de bona part de la família reial l’any 2001 a mans del príncep Dipendra suposà un cop molt dur al prestigi de la monarquia, doncs Gyanendra, un dels pocs supervivents de la massacre, regnà sempre sota el rumor d’haver estat el responsable d’assassinar els seus familiars. Aprofitant la conjuntura de l’11-S, Gyanendra s’alia amb els EUA i posa als maoistes a la llista negra del terrorisme internacional, aconsegueix suports militars dels nord-americans i amb aquest, tanca a l’exèrcit de Pachandra l’accés a la Vall del Katmandú. Entrem ara al moment més violent de la guerra civil. Com Gyanendra, Pagan Min té el suport de nord-americans (el senyor de la guerra Paul “De Pleur” Harmon i l’agent de la CIA Willis Huntley) i un territori al voltant de la capital on l’acció de la guerrilla és nul·la durant molts anys. Però la resolució al conflicte armat nepalès no és la que s’esperaria d’un videojoc d’acció. L’any 2005 Gyanendra es baralla amb els partits polítics del Katmandú quan pretén governar en solitari, Pachandra ho aprofita, declara un alto el foc unilateral i inicia converses de pau amb aquests partits, proposant unes eleccions constitucionals on es posa en dubte l’existència de la mateixa monarquia. Políticament aïllat, Gyanendra assisteix a l’entrada a Katmandú de militants maoistes i el 2007 un parlament nepalès amb forta presència maoista declarava la República federal.
Pel que fa a l’organització interna de Senda Daurada, si bé mostra amb la rivalitat entre Sabal i Amita (facció tradicional del sud contra progressista del nord) punts en comú amb la de Pachandra i Bhattarai, sembla més inspirada en altres models asiàtics. El culte a Mohan Ghale, fundador de Senda, i el fet que tots els actors polítics de Kyrat vulguin utilitzar el seu fill Ajay, ens indica un clan familiar de gran rellevància com els Nehru-Gandhi de l’Índia o els Bhutto del Pakistan, que segueixen operant de manera quasi monàrquica dins els límits de la democràcia. També la figura de Mohan Ghale dins la Senda recorda a la de Abdullah Öcalan del PKK, la desaparició del qual va permetre l’evolució ideològica del partit (en el cas del PKK, del marxisme-leninisme a una mena d’anarquisme) i l’aparició de diferents faccions internes. En qualsevol cas i pràcticament deu anys després que els maoistes es reintegressin al joc polític de Katmandú, sembla que els seus punts bàsics han estat assumits: la dissolució de la monarquia i la federalització del país. Segueix sent problemàtica la integració dels guerrillers maoistes dins les files de l’exèrcit regular, però el risc d’una nova guerra civil queda cada vegada més lluny. D’altra banda, és Bhandari, una dona que va pertànyer al partit comunista, qui ocupa la presidència del país… Això significa que fou Amita, i no Sabal, qui finalment és feu amb el poder a Kyrat?
