El 2010 s’estrenava la pel·lícula Kick Ass, dirigida per Matthew Vaughn i protagonitzada per Aaron Taylor-Johnson i per Chloë Grace Moretz. Aquesta pel·lícula està basada en el còmic homònim escrit i dibuixat per Mark Millar i John Romita Jr.

En aquesta obra Dave Lizewski, el protagonista és un noi adolescent, poc popular i sense cap talent especial, el perfecte antiheroi, surt a combatre el crim i imposar la justícia per la seva mà en els carrers emulant als superherois de còmic que porta tota la vida llegint. Però quan surt al carrer a realitzar la seva primera tasca contra una banda de joves que aterroritzen els veïns el pobre protagonista rep una pallissa brutal amb l’atropellament d’un camió final deixant-lo molt malferit. Després d’aquesta tràgica i còmica escena, Dave, surt del quiròfan havent perdut quasi tota la sensibilitat al dolor per la pèrdua de molts nervis. Això li permet tornar a la càrrega una i altre vegada amb més o menys sort però mai sense perdre l’entusiasme a l’hora de perseguir valors tant nobles com la justícia i la pau.

Portada del còmic Kick Ass (2008)

Portada del còmic Kick Ass (2008)

De manera semblant fa 400 anys Miguel Cervantes publicava la història de Don Quijote, un petit noble de la Mancha que després de llegir moltíssims llibres de cavalleries decideix portar ell mateix a terme les gestes dels herois que admirava. Enfundat en una armadura vella i rovellada surt al camí amb l’ajuda del seu realista escuder Sancho Panza on cada cop que intenta arreglar un mal acaba sortint-li el tret per la culata però mai es desanima.

Ambdues històries comparteixen la mateixa essència amb 400 anys de diferència. Tots dos protagonistes són persones anònimes, sense cap talent especial però busquen crear un lloc millor. Els dos emulen uns personatges que ho poden tot i que mai dubten entre bé i el mal. Personatges que la gent admira i respecte per tot el bé que fan, però quan els nostres protagonistes intenten portar a la realitat aquestes gestes fictícies només es troben amb el fracàs i la burla tant dels personatges que els rodegen com del lector o espectador.

Tots dos personatges, tot i que els separa el temps i l’espai, tenen contextos molt semblants. Els dos viuen en un moment en què els seus països acaben de passar el seu moment de màxim esplendor i tots dos tenen com a referències unes obres fictícies que els recorden les bondats i els bons temps de la seva cultura. Per un eren les obres de cavalleries on s’exaltava l’honor, la cristianitiat i la puresa i l’altre té uns còmics on s’exalta el valor i la llibertat. Però tots dos protagonistes veuen que la realitat que els envolta no és aquesta. El món és ple de maldat i de vicis, on honor ja no vol dir res davant la supervivència i l’aparença i la llibertat i el valor han sigut substituïts per l’avarícia i el control.  Els dos intenten trencar amb aquesta realitat i crear-ne una de millor però al final se n’adonen que és inútil, que la societat mai ha estat tant bona com ells creien i que la gent no està disposada a canviar.

Don Quijote, de Pablo Picasso.

Don Quijote, de Pablo Picasso.

Per tant podem afirmar que Kick Ass és una història basada totalment en el Quixot i que sempre hi haurà qui voldrà canviar el seu entorn per a bé, tot i que sembli irrealitzable. A l’espectador sempre li han agradat els personatges idealistes sense remei, perquè en el fons tots empatitzem en major o menor mesura amb ells i amb les ganes de canvia el món. Tots hem volgut aquests canvis a millor, però també hem après a riure’ns d’aquells que intenten l’impossible. Aquest és un dels motius per els quals el Quixot és una obra universal, sempre hi haurà idealistes i tots creurem en un món millor, encara que no ens posem d’acord, ni tant sols, en la manera adequada per aconseguir-lo.