Hola a tots i totes! Us portem una nova entrega de Deformant la Història! En honor a aquesta Setmana Santa ens hem centrat en la famosa i típica pel·lícula “Quo Vadis” (1951) de Mervin LeRoy:

Tot i que la pel·lícula es centra en la persecució romana als crisitans i en els valors morals nosaltres ens hem fixat en una quants detalls que no ens podien passar per alt com ara:

– La famosa llegenda de que Neró va estar tocant la lira mentre cantava (crema Roma, crema) i que va ser ell qui va provocar el terrible incendi de la capital i que es va emportar bona part de la ciutat. Tot i que és cert que Neró era un aficionat a la lira no va composar mai cap tema al respecte (que se sàpiga) i tot neix de la imaginació de l’autor del llibre homònim Hernyk Sienkiewicz.

-L’incendi, tot i que després es va fer servir per interessos imperials com l’ampliació del Circus Maximus no va ser provocat, si no que es va deure a la mala construcció dels edificis de la zona, deguda a la corrupció immobilistica de la Roma Imperial (molt pitjor que la d’ara), per un servei de bombers públic deficient i una molt mala organització urbanística.

– Neró, molt conegut per ser un dels emperadors més infames se li atribueix falsament l’incendi de Roma però va ser en aquesta crisi on, justament, es va comportar millor com a sobirà: va donar refugi als afectats de l’incendi, va comprar i fixar un preu únic i popular del gra de Roma i va organitzar una ràpida reconstrucció i compensació per les víctimes. És difícil pensar que en aquest cas ell hi estigués al darrera només per motius egòletres com ens vol fer creure la pel·lícula.

-L’incendi es va atribuir falsament als cristians protagonitzant una de les majors caceres i persecucions religioses de la història d’occident. Tot i que és veritat que es va culpar a grups religiosos de l’incendi no és segur que existís una vertedera persecució a nivell institucional contra els cristians, tot i que uns quants van ser condemnats a morir “damnati ad bestias noxum” no podem parlar d’una persecució total a una religió com ens voldrà fer creure l’Església catòlica posteriorment.

– Aquests condemants moren en el Coliseu o Circus Maximus. Curiós, perquè encara no s’havia construït.

– La presència de Sant Pau i Sant Pere a Roma. Tot i que està molt acceptat que van arribar els dos a la capital i que van predicar allà (de fet Sant Pere es considera el primer bisbe i Papa de Roma) no hi ha cap testimoni directe dels fets i tot el que en sabem ve d’uns manuscrits apròfics posteriors a la seva vida. De fet, la historiografia actual és força reticent a creure que mai van arribar al cor de l’Imperi Romà.

-És curiós que durant tota la pel·lícula Neró i la seva esposa Popea apareixen amb la corona al cap, quan en realitat no portaven tals distintius perquè la societat romana odiava els “rex (reis) que havien expulsat feia molts anys i tenien “augustus imperators” (emperadors augusts) i el símbol distintiu era completament diferent.

-Es pot apreciar una partida d’escacs a mitges quan no es van introduir fins molt després des de la India.

-Finalment quan Sant Pere casa als protagonistes Marcus Vinicius i Ligia parla de la santedat del matrimoni quan el primer en fer-ho va ser Sant Tomàs d’Aquino mil anys després.

No us deixeu enganyar per tot el que veieu per la televisió!