El 10 de setembre de 1229 les tropes catalanes comanades pel rei Jaume I desembarcaven a la platja de Santa Ponça. Era l’inici de la conquesta del regne de Mallorca (1229-1231), un projecte militar el qual el propi rei ja portava temps planejant juntament amb altres conquestes que es produirien al llevant peninsular anys més tard. La possibilitat i l’interès de conquerir la illa de Mallorca, segons El llibre dels feyts, es va començar a posar sobre la taula en un sopar a Tarragona quan el rei Jaume va fer cridar a un navegant anomenat Pere Martell i li va demanar que li expliqués com era aquella illa, les seves platges, el seu relleu i la seva gent. S’ha de suposar que el rei deuria quedar embadalit per les descripcions del mariner i no es deuria poder treure del cap aquella idea de conquerir un reialme illenc, ja que fins i tot la pròpia crònica diu que conquerir un reialme amb tres illes és com conquerir tres reialmes de terra. Per tant, en aquell sopar el rei Jaume, persuadit també pels nobles catalans, accedí a portar a terme aquesta empresa militar, i el primer que calia era convocar Corts per aconseguir els recursos suficients, això es traduïa en: vaixells, homes, armes, diners, aliments, cavalls i ajuts.
Les Corts es van convocar el 1228 a Barcelona i es va plantejar el tema de la conquesta de la illa, on finalment després de tres dies els tres braços socials accediren a aprovar el projecte de conquesta. Ràpidament, doncs, es va posar fil a l’agulla i l’estol marítim es va voler tenir a punt el dia 1 de maig de 1229, que es reuniria a Salou per embarcar cap al regne insular. A Salou vingueren naus de tota mena i de totes bandes del Principat, sobretot de Cambrils i Tarragona. La descripció de la flota i del nombre de naus ens l’ofereix el propi sobirà quan diu i la quantitat de l’estol fou tal, que hi hagué vint-i-cinc naus complides i divuit tarides i dotze galeres i, entre buços i galiots, cent. I així foren cent cinquanta llenys cabdals. Sense comptar les barques menudes.
Aquest descomunal estol marítim aconsegueix desembarcar a Santa Ponça, després de patir algun temporal marítim, el dia 10 de setembre. El combat té lloc el dia següent i finalment el dia 12 els catalans es planten a Portopí on hi té lloc la batalla crucial que obre les portes a la capital Madina Mayurqa (Palma), que és conquerida el 31 de desembre. Jaume I incorporà el primer regne a la Corona d’Aragó duent a terme una conquesta extraordinàriament ràpida i eficaç que li permetrà començar a pensar en altres projectes militars, el proper seria el Regne de València.