Justinià

l’Emperador Justinià vestit com a emperador romà baix imperial

Tal dia com avui del 565, a Constantinoble, mor Justinià I, conegut com l’últim emperador romà i el primer monarca medieval. Amb ell va morir l’últim intent per part de l’Imperi Romà d’Orient de reviure tot l’Imperi Romà complet. El pla de Justinià era reconquerir tots els territoris que havien format part de l’Imperi Romà abans de la caiguda de Roma.

El seu pla va ser dut a terme pel general Belissari, un dels últims caps militars de l’Imperi Romà, que va conquerir tot el nord d’Àfrica -eliminant els Vàndals-, Sicília, els exarcats de Bolonya i Ravenna als Llombards i també va entrar al sud de la Península Ibèrica guanyant terreny contra els Visigots.

Tot i això, aquesta ràpida expansió es va trobar frenada de forma molt ràpida per uns quants factors que van demostrar que la reconstrucció de l’Imperi Romà seria una utopia, ja que va xocar amb molts elements del món medieval que eren nous per a ell. En primer lloc, a Itàlia, es trobà que el Papa no acceptà el seu poder a Itàlia, ja que quan en tingué l’oportunitat recuperà les terres conquerides amb la falsa donació de Constantí -origen dels Estats Pontificis. En segon lloc, a la Península Ibèrica es trobà la resistència dels visigots a tornar a ser súbdits de l’Emperador:  quan Recared i Leovigild hagueren acabat amb els vàndals que havien quedat al nord d’Hispània s’encararen contra unes tropes bizantines molt debilitades i amb la falta de recursos per poder-les mantenir. Malgrat tot, el tercer factor serà el més important i aquell que Justinià tenia menys en compte: l’Islam.

justinià I

Justinià vist ja com un rei medieval, mostrant el seu poder militar i la seva fe amb Jesucrist

Durant les guerres entre els perses, els àrabs s’havien fet rics i forts a la regió oriental i sobretot a la Meca. Després de conquerir Pèrsia amb una velocitat inesperada, es van encarar amb l’Imperi Romà d’Orient, el qual també estava debilitat per les lluites continues contra Pèrsia. Aquesta causa serà la que farà perdre més territori a l’Imperi, ja que suposarà la pèrdua de tot el nord d’Àfrica i Sicília; els àrabs, per la seva banda, es prepararan per fer el salt cap a la Península Ibèrica.