Tal dia com avui El 6 de maig de 1915 neixia un geni. Orson Welles apareixia al món a Kenosha, Wisconsin i ja des de petit apuntava maneres: el 1918 debutava amb un paper a “Samsó i Dalila”, a l’Òpera de Chicago; no només això, sinó que exigia a la seva mare que abans d’anar a dormir no li llegís vulgars adaptacions de les obres de Shakespeare, sinó les peces originals. El 1934 dirigia el seu primer curt (“The hearts of Age”), que ja és un preludi del seu geni cinematogràfic (malgrat ell afirmà que es rodà en dues hores i que no tenia cap significat). Welles també treballà a la ràdio. Va ser a la CBS quan provocà una onada de pànic col·lectiu el 1938 a arrel de la difusió d’una adaptació de “La guerra dels Mons”, de H. G. Wells: la gent va pensar-se de debò que els extraterrestres havien aterrat.

Però va ser la realització del film “Ciutadà Kane”, estrenada el 1941 (mentre J. Edgar Hoover escrivia sobre els seus vincles amb “organitzacions considerades pertanyents a la categoria comunista”) allò que li donaria la glòria eterna. Considerada durant dècades (i encara per a alguns) la millor pel·lícula de tots els temps i basada en la vida del magnat de la premsa William Randolph Hearst, el film narra l’auge i caiguda (política, econòmica i espiritual) de Charles Foster Kane. Els seus projectes posteriors (ja fos com a director, actor o ambdues coses) també destacaren per la seva gran qualitat, tot i que, desgraciadament (o no), “Ciutadà Kane” minimitzà la resta: ja sigui com a Charles Rankin a “The Stranger” (1946), l’inspector Quinlan a “Touch of Evil” (1958) o interpretant a diferents personatges de diferents versions de les obres de Shakespeare, l’obra de Welles traspua excel·lència.

Orson Welles morí d’un infart el 10 d’octubre de 1985 a la seva casa de Hollywood.