Avui, en la vigília del Dia de Tots Sants arreu del món es celebrarà la festa Halloween, ja sigui perquè és tradició de la zona o per importació cultural, sobretot gràcies a la indústria cultural americana. Aquest vespre milers de nens i nenes sortiran al carrer a demanar caramels amb la cantarella de “trick or treat” (truc o tracte) disfressats de tota mena de coses: des de pirates i personatges del cinema fins a fantasmes o vampirs, però sempre predominant l’ambient de terror per a tots els públics. Més tard se celebraran festes per adults i alguns faran proves de valor i, fins i tot, en alguns llocs es faran fogueres. Però, d’on ve aquesta festa? Per què la gent es disfressa? Per què és una festa relacionada amb la por?

La paraula Halloween té dues etimologies acceptades: la primera que ve de l’escocès Halga que vol dir “santificar” i eve de “vespre”. En aquest etimologia es defensa que Halloween era una festa de la collita que servia per santificar el dia següent, el Dia de Tots Sants i de la qual en tenim constància des del 1745. En aquesta festa es celebrava la collita de tardor, amb especial èmfasi en les pomes i les carabasses que es recollien durant l’octubre i se’n feien dolços, com la poma de caramel tant popular en aquestes dates en els països anglosaxons.

Actualment, però, es reivindica una etimologia diferent i molt més antiga. Durant el segle XIII Guillem d’Auvernia afirma que existeix la vulgari gallicano Hellequin et vulgari hispanico exercitus antiquus, és a dir, l’existència de la creença popular celta del Hellequin i de la creença hispànica de l’exèrcit antic o Santa Compaña. Ambdues coses es refereixen al mateix: la processó d’ànimes. A molts llocs del món hi ha creença antiga i popular que les ànimes dels difunts (tant les malvades com les benèvoles) apareixen en ocasions en una espècie de comitiva. En el cas del Hellequin i del Hallows’eve es considera que és una interpretació que van donar els erudits de l’Edat Mitjana a la Cacera Salvatge, un eixam d’ànimes que cavalca a la nit per atrapar els mortals. Aquesta tradició sembla que és una evolució i adaptació de la Cort de la Diana, creença antiquíssima i pagana i que tot i variar de nom entre regió i regió està present en la gran majoria de cultures europees.

Recreació del festival de la collita pagà a Irlanda

Recreació del festival de la collita pagà a Irlanda

En la cultura celta i en moltes altres del món, la nit del 31 d’octubre és el moment en què el vel que separa el món dels morts i el dels vius es difumina i permet als difunts caminar entre els vius. Per els celtes aquesta celebració s’anomenava Samhain. Això permet als avantpassats visitar les seves famílies però també permet l’entrada de dimonis i esperits del reialme espiritual com els fatta (éssers espirituals de la tradició anglosaxona). Aquests esperits malignes s’havien d’evitar i la gent es posava màscares el més terrorífiques possibles per confondre els esperits malvats per un dels seus. També es feien enormes fogueres al centre dels pobles i la gent es reunia al seu voltant per allunyar la foscor que des d’aquella nit començava, doncs el 31 d’octubre marca l’inici de l’època més fosca de l’any. Amb els anys l’Església Catòlica va traslladar el Dia dels Tots Sants del 14 de maig a l’1 de novembre per absorbir totes aquestes tradicions paganes escampades per el continent i que l’Imperi Romà havia mantingut ja que era tradició l’1 de novembre anar a menjar a la tomba dels avantpassats. Per això el Samhain es va rebatejar i es va donar un sentit menys terrorífic i pagà. Finalment els irlandesos van importar el Halloween durant el segle XIX als Estats Units, però no va arrelar amb força fins a principis del segle XX, fent-se la primera desfilada de Halloween a Minnesota l’any 1921.