Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 5
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

Després de les conquestes d’Alexandre Magne (356-323 a.C), el seu vast imperi (que incloïa el regne de Macedònia, Grècia, Pèrsia, Egipte i parts d’Àsia) es va dividir entre les lluites dels seus diferents generals, que van establir diferents dinasties allà on governaren i importaren la cultura i llengua hel·lèniques.

El primer xoc de Roma amb els macedònics havia sigut amb les campanyes del rei Pirros, entre el 280 i 275 a.C. en les quals sempre obtingué ajustadíssimes victòries (d’aquí el qualificatiu de victòria “pírrica”). Entre finals del segle III a.C. i inicis del II a.C., el regne de Macedònia ja no era la totpoderosa màquina militar que havia conquerit mig món i havia passat per la no gens fàcil experiència d’enfrontar-se a la nova potència militar de Roma dues vegades (en allò que s’anomenarien “Guerres macedòniques”).

Els moviments del nou rei Perseu (la seva aliança amb els bastarns i el seu suport a les faccions democràtiques de les ciutats gregues) van conduir el Senat romà a declarar-li la guerra el 172 a.C. Seria la tercera i última Guerra Macedònica, que duraria fins el 168 a.C. En aquest mateix any, Lucius Aemilius Paulus (que havia estat molt implicat en la Segona Guerra Púnica contra Anníbal) és escollit nou cònsol de l’exèrcit romà a Macedònia.
Va ser el 22 de juny del 168 a.C. que tingué lloc la batalla de Pidna. El decurs d’aquesta fou molt improvisat, i sembla ser que es desencadenà a conseqüència d’una petita escaramussa de patrulles rivals que coincidiren per casualitat. La decadència militar macedònica es veié clarament i la victòria romana fou molt contundent: 20.000 morts macedòniques per 100 romanes, d’acord amb les fonts (si bé les xifres poden haver estat exagerades pels cronistes, la desproporció de morts podria haver ben bé sigut molt desigual).

El rei Perseu es rendeix a Paulus després de la batalla de Pidna. Quadre de Jean-François Pierre Peyron (1804)
El rei Perseu es rendeix a Paulus després de la batalla de Pidna. Quadre de Jean-François Pierre Peyron (1804)

Després de la batalla, el Senat romà decidí suprimir el regne de Macedònia i substituir-lo per quatre regions autònomes. La victòria sobre els macedònics va significar també la major compenetració i convivència entre la cultura llatina i hel·lènica, cosa que es traduí, per exemple, en una acceleració del bilingüisme (llatí-grec) de les classes il·lustrades o en els molts honors que rebrien molts generals romans de les comunitats hel·lenes (i que constituiria un element de disputes i enveges entre molts senadors romans). Seria just preguntar-se, per tant, qui guanyà realment a Pidna… no?

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>