La invasió d’Alemanya a la Unió Soviètica, també anomenada Operació Barbarroja va començar amb un atac per sorpresa que varen realitzar les tropes del III Reich la matinada del 22 de juny de 1941 i que suposaria la obertura del Front Oriental a la IIGM.

M’atreviria a dir que la IIGM és el succés històric que coneix més gent arreu del planeta. Ara bé, quanta gent coneix què va passar-hi? Quantes persones saben quin va ser el desenvolupament, i sobretot la transcendència del Front Oriental? La veritat és que la resposta a aquests aspectes demana una lectura exhaustiva i pausada del que va ocórrer en aquell moment, deixat al marge les mitificacions actuals.

Tornem un moment enrere per veure què va passar. Alemanys i russos havien firmat el conegut pacte Mólotv-Ribbentrop poc abans del començament de la IIGM en el que s’establia un acord de no agressió. No obstant això, com es pot observar a la imatge, aquest pacte comportava moltes més clàusules; entre elles el repartiment de territoris circumdants.

800px-Ribbentrop-Molotov.svg

Canvis territorials a l’est d’Europa, derivats del pacte Mólotov-Ribbentrop (1939-1940)

Aquest pacte, que va donar peu, per una banda a l’enfortiment de la URSS, va facilitar que Alemanya, no només s’enfortís també sinó que emprengués la iniciativa d’envair Polònia per altra banda.  D’aquesta manera, va desencadenar un casus belli amb França i Anglaterra pels acords diplomàtics que tenien, amb molta més seguretat i donar peu al començament de la IIGM.

L’any següent, el 1940, el pacte es va començar a desgastar. Tan un com l’altre s’havien extralimitat amb els acords del pacte. Alemanya  amb la invasió Dinamarca i Noruega; la URSS amb més territori adquirit de Romania per exemple. Tot això, seran causes que es sumaran a la malfiança mútua i a la ratxa de victòries que estaven aconseguint les potències de l’eix. El terreny com es diu, estava abonat.  Els dos eren prou conscients que acabarien enfrontant-se. Sols faltava concretar quan i com.

Serà doncs, la matinada del 22 de juny que Alemanya efectuarà l’operació militar terrestre més gran de la història i encetarà el front oriental.  Els alemanys obriren diversos fronts amb 3,2 milions de soldats, més de mig milió de cavalls, més de 7000 peces d’artilleria, més de 3000 tancs i uns 3000 avions. Tot això acompanyat d’altres forces de l’eix que hi aportaren unes quantes divisions, com la coneguda Divisón Azul espanyola. S’enfrontaren a les tropes russes que, tot i ser nombroses anaven més mal proveïdes i no disposaven de tantes i tan bones armes. La idea de Hitler era arribar a Moscou abans que arribés l’hivern, mitjançant la guerra llampec que els havia funcionat a França. En aquest cas va ser contrarestada per la política de terra cremada que van realitzar els russos a l’ample del seu territori. Finalment, tot i les colossals baixes russes i el gran avenç no es van acomplir els objectius i van ser frenats a les portes dels seus objectius.

Eastern_Front_1941-06_to_1941-12

Avenç alemany en el Front Oriental entre el 22 de juny i el 5 de desembre de 1941.

A partir de llavors ens trobarem amb anades i tornades de tropes, però la tònica general serà la paralització de l’avenç alemany i el progressiu avenç soviètic, tot i que la Wehrmacht (les forces armades alemanyes) destinessin la major part dels recursos humans i materials al front oriental. Per exemple durant aquells primers anys després de l’obertura del front oriental, només set divisions lluitaven contra americans i britànics al nord d’Àfrica, i en canvi la resta (91 divisions) es trobaven per Europa i la major part d’elles al Front Oriental o encarades cap aquest. En aquest episodi se succeïren grans batalles com la coneguda batalla d’Stanlingrad (la més cruenta de la guerra) i la batalla de Kursk (en la que es desplegà una quantitat ingent de tancs i artilleria; esdevenint la batalla en la que els alemanys perdrien definitivament la iniciativa).

bandera reichtag

Hissada de la bandera de la URSS en el Reichstag el dia després de la rendició de Berlín (2 de maig de 1945).

La resolució d’aquests conflictes en favor dels russos els portarà a realitzar una contraofensiva. Aquesta contraofensiva portarà les tropes soviètiques a les portes de Berlín l’abril de 1945, gairebé 4 anys més tard que comencés la guerra al Front Oriental. El balanç final de baixes és de 16 milions de morts. 7 per part de les forces de l’eix (principalment alemanys) i 9 milions de soviètics. L’entrada al continent per part dels americans un any abans,  la defensa aferrissada d’Anglaterra, les resistències de diferents països Europeus com a França amb La Résistance i la participació relativa d’altres països en la contesa; a grans trets, seran les causes complementàries de la fi de la IIGM a Europa.

Hem pogut constatar doncs, com aquest front, per contra del que es creu avui, va ser el més important de la IIGM. Òbviament, el conjunt de les accions empreses pels diversos països aliats en els altres fronts varen ser molt rellevants. Tanmateix, cal reconèixer el paper primordial de la URSS en extirpar el feixisme, combatent les falses idees que la propaganda americana ha aconseguit inserir de la seva exclusivitat en la victòria sobre les forces de l’eix. Sense pecar d’empirista, estem parlant de fets objectius. És d’obligació doncs, treure la pols als estudis acadèmics i explicar el que va ocórrer. I no només això, cal recalcar que el resultat en aquest front marcaria el sorgiment d’aquest nou ordre mundial (conegut com a 2on ordre) de la segona meitat del segle XX,  encetant una nova etapa geopolítica amb uns fonaments tan forts com els del mur de Berlín.