El 2 de febrer de 506 Alaric II, rei visigot del regne de Tolosa, promulga la Lex Romana Visigothorum a Aduris, Aquitània (a l’actual Aria o Aire-sur-l’Adour, en occità i francès respectivament). També anomenat com el Brevari d’Alaric, aquest cos legal va ser un dels més importants i influents emesos en un regne germànic durant la tardoantiguitat i l’alta edat mitjana (a Hispània però sobretot a la Gàl·lia). Per si sol, però, no acaba de ser explicativa del context històric en el qual ens trobem. És per això que per facilitar-ne la comprensió, ens estendrem una mica més del que la pròpia llei ens requeriria.

El 475, Ròmul August és nomenat emperador de l’Imperi romà d’occident. Tot just l’any següent, a causa de la inestabilitat de l’Estat, el germànic Odoacre el desposseeix del seu títol i és coronat rei d’Itàlia. Ròmul, desterrat, serà l’últim emperador efectiu d’occident: l’Imperi, moribund, tendeix a desaparèixer inexorablement.

il·lustració romàntica de la deposició de Ròmul August davant Odoacre. Aquells que menyspreaven l’emperador l’anomenaven despectivament «Augústul»: el petit August. Aquest sobrenom ha arribat fins als nostres dies Font: Viquipèdia.

Il·lustració romàntica de la deposició de Ròmul August davant Odoacre. Aquells que menyspreaven l’emperador l’anomenaven despectivament «Augústul»: el petit August. Font: Viquipèdia.

Davant aquesta desfeta, les lluites pel poder polític s’intensifiquen. De les despulles de l’Imperi s’erigeixen (i cauen) nous i joves regnes en l’intent de consolidar-se. En el cas dels visigots, ja havien anat guanyant autonomia a mesura que l’Imperi d’occident es disgregava. A principis de la dècada dels 70 havien iniciat una expansió envers la resta de les Gàl·lies, arribant fins al riu Lòria i els Alps; cap a Hispània, conqueriren les províncies de la Cartaginense, Lusitania, la Bética i  la Tarraconense. Amb l’ascens d’Odoacre al poder, el rei Euric no trobà cap motiu per reconeixe’l i trenca la federació (o foedus) pactada amb Roma l’any 418: el Regne visigot de Tolosa esdevé així plenament sobirà.

A finals de la dècada dels 70 i principis de la dels 80 del segle V, Euric promulga el Codex Euricianus o Codi d’Euric, el primer cos legal de dret visigot. Principalment, la seva iniciativa era legislar les tradicions godes i  intentar regular totes les problemàtiques jurídiques conseqüència de la situació política. Entre aquestes, cal destacar-ne les derivades de la propietat i les possibles disputes legals entre la població romana i la goda, que s’anà dispersant en el nou territori conquerit.

Màxima extensió del regne de Tolosa durant el futur regnat d’Alaric II, fill d’Euric. Aquesta, però, es trobava condemnada a no perdurar. Font: Viquipèdia.

Màxima extensió del regne de Tolosa durant el futur regnat d’Alaric II, fill d’Euric. Aquesta, però, es trobava condemnada a no perdurar. Font: Viquipèdia.

El 484 Euric moriria i el seu fill Alaric II prendria el relleu; no tardà, però, entrobar-se en dificultats. El 486, Afrani Siagri era derrotat pel rei franc Clodoveu I a la batalla de Soisons, desapareixent així el regne de nom homònim, últim vestigi polític galo-romà. Sigari fugí fins a Tolosa per demanar asil a Alaric II. Tot i això, Alaric no cregué convenient provocar el poder franc i l’envià a Clodoveu per a la seva execució. Tot i això, acabaren mantenint grans tensions polítiques i militars durant la dècada dels 90, principalment a la regió d’Aquitània.  Per resoldre-ho, el 502 se celebrà la conferència de pau d’Amboise entre Clodoveu i Alaric II i mediada per Teodoric el Gran, ostrogot que, per altra banda, havia matat a Odoacre el 493 i havia pres el tron a Itàlia.

És en  aquest moment que tot un conjunt de juristes preparen la Lex Romana Visigothorum. I és el 2 de febrer de 506 quan bisbes i representants provincials n’aproven la seva promulgació. La Lex legislava sobre la població romana i adaptava la majoria de qüestions centrals del Codex Theodosianus. S’intentava, així, simplificar l’anterior i barroca legislació baiximperial fent-la acurada a les necessitats jurídiques del moment, consolidar la població romana dins les fronteres del regne i crear la infraestructura legislativa que facilités la governabilitat d’Alaric en una situació política tan convulsa i amb una població tan heterogènia.

Copia manuscrita de la Lex Romana Visigothorum, datada del segle X i conservada ala Universitat de Clemont-Ferrand, al centre-sud de l’actual França.

Copia manuscrita de la Lex Romana Visigothorum, datada del segle X i conservada a la Universitat de Clemont-Ferrand, al centre-sud de l’actual França. Font: Viquipèdia.

Probablement, la Lex també es concep com un cos legislatiu per a governar sòlidament un gran Estat com el Regne de Tolosa i, sobretot, que tenia previsió de créixer, emmirallant-se amb l’Imperi Romà. Malauradament, Clodoveu frustra qualsevol d’aquestes pretensions. Només un any després, el 507, els francs trenquen la pau i ataquen a Alaric, produint-se la batalla de Vouillé. Clodoveu derrotà els visigots, matà a Alaric i tingué via lliure per conquerir Tolosa. Aquest fet causà el final del Regne de Tolosa, el trasllat de la capitalitat a Toledo i la recentralització de l’Imperi a Hispània. Sense la intervenció franca, potser, el futur del regne de Tolosa i l’aplicació de la Lex hauria estat molt diferent.