Anteriorment, a Ab Origine, ja havíem parlat de la Guerra dels Set Anys (1756-63) (http://bit.ly/1QW2nxa). El 23 de juny de 1757 tingué lloc, en el marc d’aquesta “guerra mundial”, la batalla de Plassey. Malgrat que molts historiadors l’han qualificat tradicionalment com l’inici cap a l’assentament definitiu del poder britànic al subcontinent indi, les últimes investigacions apunten que no fou tal cosa, tot i que es podria considerar un primer pas.

Robert Clive es trova amb Mir Jaffar després de la batalla de Plassey

Robert Clive es trova amb Mir Jaffar després de la batalla de Plassey

En qualsevol cas, la victòria britànica del general Robert Clive a Plassey (on perdé un total de 75 homes per 500 de les forces del nabab, les quals havien rebut bateries franceses), va ser un bon començament en l’establiment de l’hegemonia britànica a l’Índia (tot i que no definitiu en aquest aspecte). No només això, sinó que presenta a la perfecció la combinació de contundencia militar i diplomàcia que usarien els britànics per a mantenir la seva hegemonia a l’Índia durant gairebé 150 anys; atès que després de la batalla, Siraj-ud-daula, el “nabab” (títol honorífic otorgat a l’imperi mogol otorgat a nobles musulmans) va ser traït pel seu oncle (Mir Jaffar) a instàncies dels britànics.