El 12 de març de 1986 es va celebrar un referèndum sobre la permanència o sortida de l’Estat espanyol a la OTAN, a la que s’havia entrat quatre anys abans en la darrera etapa del govern d’UCD. El  referèndum va ser motiu d’una gran campanya de mobilització social per part dels partidaris de sortir-ne. La capacitat de mobilització d’aquest moviment pel No fou enorme, especialment a Catalunya, amb múltiples manifestacions, marxes sobre les bases militars o cadenes humanes. Tot i la resposta positiva al tractat atlantista de la resta de l’Estat que va suposar la permanència espanyola a la OTAN, a Catalunya el No va guanyar gràcies a la participació activa i engrescadora de tot un seguit de moviments socials antimilitaristes, de desobediència civil, de valors en pro de la no-violència i la cultura per la pau.

Felipe González amb un cartell amb el lema contrari a la OTAN durant la campanya electoral de 1982 Font: Diario 16

Felipe González amb un cartell amb el lema contrari a la OTAN durant la campanya electoral de 1982 Font: Diario 16

En plena Guerra Freda i sota el pretext de formar una aliança militar intergovernamental que fes front a l’amenaça de la maquinaria de guerra soviètica i l’expansió del comunisme es creà, l’any 1949, l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), que en un principi estigué formada per 12 països entre els quals hi havia les principals potències de l’Europa occidental i els Estats Units. Espanya entrà a formar-ne part a principis de 1982 després que el govern d’UCD de Calvo Sotelo en firmés l’adhesió de manera gairebé unilateral el 10 de desembre de 1981 i amb una gran part de l’opinió pública en contra d’aquesta decisió. Al cap de pocs mesos, a l’octubre de 1982 es celebraren unes eleccions generals en les quals el suport a UCD va caure en picat. El PSOE de Felipe González, en canvi, va arrasar en aquests comicis i fer-se amb el govern amb un programa on hi havia la celebració d’un referèndum sobre la permanència d’Espanya a la OTAN. La promesa es va complir al cap de gairebé 4 anys, quan faltaven pocs mesos per a que finalitzés la legislatura. El PSOE, que el 1981 havia fet campanya per no entrar-hi – “De entrada, No”, deien-, un cop convocada la consulta va demanar, gairebé en solitari, la permanència al tractat atlàntic transformant el referèndum en un plebiscit sobre la continuïtat del president Felipe González. Una de les qüestions que més polèmica va suscitar aquesta consulta, que en realitat es convocà com a no vinculant, fou la formulació de la pregunta que molts consideraren tendenciosa per a encaminar als votants a inclinar-se pel SI.

La campanya per sortir de la OTAN mobilitzà molts sectors de la societat, com la FAVB que s'adherí a la campanya pel NO. Font: Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General. CEDOC

La campanya per sortir de la OTAN mobilitzà molts sectors de la societat, com la FAVB que s’adherí a la campanya pel NO. Font: UAB. Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General. CEDOC

A Catalunya la campanya per la sortida de la OTAN fou gairebé unànime. Tan partits polítics com associacions de veïns, sindicats i el conjunt de moviments antimilitaristes i antinuclears que havien proliferat durant aquells anys feren campanya en favor del NO i organitzaren diferents mobilitzacions per tal de conscienciar a la població de la necessitat de no formar part d’aquesta organització que consideraven imperialista i defensora dels interessos militars i geo-estratègics dels Estats Units i els seus aliats. S’organitzaren diverses manifestacions, concerts i festes per la pau que s’anaren entrellaçant amb les diverses marxes en contra del servei militar o les centrals nuclears, aconseguint-se que la població estigués el més informada possible sobre què significava formar part d’aquesta organització. Fins hi tot el Govern de la Generalitat amb la CiU de Jordi Pujol al capdavant, que es considerava profundament atlantista i havien votat a favor de l’entrada a la OTAN al 1981, feren campanya –tot i que fou de boca orella i no de forma oberta- en favor del NO com a mesura de desgastar el govern espanyol amb qui estaven enfrontats.

El referèndum es celebrà el dimecres 12 de març de 1986 i comptà amb una participació força elevada, tan a Catalunya com a la resta de l’Estat amb un 62% i 59’2% respectivament. Mentre que el conjunt de població espanyola votà a favor de la permanència a l’aliança militar, amb 9 milions i un 56’85% dels vots, a Catalunya un 53’72% mostrà el seu rebuig a la OTAN, gairebé set punts i mig per sobre dels que s’hi mostraren a favor. Amb aquest resultat el moviment antimilitarista català mostrà la seva capacitat de mobilització i l’èxit de la campanya que havien portat a terme i que, posteriorment es transformà en gran part en el moviment d’insubmissió al servei militar que protagonitzaren milers de joves durant els anys noranta.