Tal dia com avui, tres vaixells capitanejats per Cristòfor Colom tocaven terra a l’illa de Guanahani, a les Bahames. El desembarcament que es va produir el 12 d’octubre de 1492  va obrir les portes a Europa per a la colonització de nous territoris. Aquests territoris, però, no estaven deshabitats, i els conqueridors castellans es dedicaren a explotar i violentar la població indígena del Nou Món. L’arribada de Colom a Amèrica va ser el desencadenant, involuntari, de la mort de centenars de milers de natius americans.

Els efectes de la conquesta i la colonització d’Amèrica són prou coneguts però avui, 12 d’octubre, poc més de cinc segles després del primer i únic triomf de l’expedició colombina volem centrar-nos en la figura de Cristòfor Colom, concretament volem fer referència als errors que el van portar a topar amb el que ell considerà les Índies.

La figura de Colom ha despertat moltíssimes controvèrsies en el camp de la historiografia, controvèrsies influïdes en molts casos per orientacions polítiques actuals. Alguns historiadors han defensat un origen català del navegant, altres defensen que Colom hauria nascut a Gènova. En aquestes línies no s’entrarà en aquesta discussió que, per altra banda, no té una gran rellevància a l’hora d’analitzar el seu paper en la història.

L’arribada castellana a Amèrica l’any 1492 va respondre a una casualitat. Colom havia realitzat una sèrie de càlculs, erronis, a partir dels quals considerava que seguint una ruta d’est a oest es podria arribar a Àsia sense haver de donar la volta al continent africà. En el moment que Colom desenvolupà la seva activitat, Portugal havia guanyat Castella en la “Carrera de les Índies”, és a dir, Portugal estava a punt de donar la volta a Àfrica i d’establir rutes comercials amb l‘Índia.

Colom proposà als Reis Catòlics, després de ser rebutjat en diverses corts europees, una ruta alternativa a aquella que s’estava seguint fins al moment. La monarquia hispànica estava vivint un moment d’eufòria després de la conquesta de Granada. En aquest context Isabel I va decidir autoritzar, i finançar, l’expedició de Colom, sabent que el més provable era que el navegant fracassés. Per a la Corona el projecte de Colom era un últim intent de guanyar la carrera de les Índies, els monarques no hi perdien res.

17-de-abril-d-2

Imatge que representa la signatura de les Capitulacions de Santa Fe, el 17 d’abril de 1492, entre Colom i els Reis Catòlics. A través d’aquest contracte Colom rebia el suport de la Corona en el seu projecte i unes condicions molt favorables per el navegant

 

En el moment que Colom va arribar a les Antilles pensà que havia arribat a Àsia i, de fet, defensà aquesta idea fins a la seva mort, l’any 1506, quan ja havia quedat totalment marginat per la monarquia. El 12 d’octubre Colom descobrí sense saber-ho el que per als europeus era un nou continent. Topar amb les Antilles fou un dels seus pocs èxits, ja que a partir d’aquest moment només aconseguiria fracassar en els seus propòsits.

A la mort de Colom una part important dels geògrafs europeus eren conscients que els territoris que estaven essent conquerits per Castella no tenien res a veure amb el continent asiàtic; un d’aquests geògrafs va ser Amerigo Vespucci, qui acabà donant nom al continent que mai existí a ulls del navegant que el descobrí per a Europa.