Per citar aquesta publicació

Fernández Muñoz, Aida (2018) "El dia que es va condemnar a la societat maia", Ab Origine Magazine, Efemèrides(13 Novembre) [en línia].
Tags

El dia que es va condemnar a la societat maia

Per norma general les efemèrides s’escriuen per commemorar els grans fets de la Història, aquells homes i dones que amb les seves accions van sumar passes en l’evolució de la humanitat: recordem el naixement d’inventors, conqueridors, estrategues i reis, així com la fundació d’antigues ciutats que van donar lloc al naixement de grans civilitzacions i de les quals en som hereus. Però recordar els fets del passat també ens serveix per aprendre dels errors comesos per les generacions precedents.

La història d’aquesta efemèride, quan l’any 1523, Pedro de Alvarado —la mà dreta d’Hernán Cortés— va iniciar la conquesta espanyola cap a la zona de l’actual Guatemala.

Pedro de Alvarado va començar a distingir-se durant el primer període de conquesta, quan es va entrar en contacte amb les zones d’interior mesoamericanes i es va aconseguir realitzar una aliança amb Tlaxcala. Una vegada van entrar a la capital dels mexiques, Tenochtitlán, van apressar a Moctezuma. Va ser en el moment que Hernàn Cortés va sortir de la ciutat per fer front a Pànfilo de Narvàez, quan Pedro de Alvarado va aprofitar i atacar als mexiques per traïció al Temple Major durant la festa de Toxcatl.

Un cop derrotat Narváez, Cortés va tornar i juntament amb de Alvarado van conquerir Tenochtitlan. Va ser llavors quan el capità castellà va encomanar a la seva mà dreta que conquerís noves terres. És aquí on es va iniciar la marxa sobre les zones maies.

La marxa sobre els territoris desconeguts pels castellans per els homes de Alvarado suposava, per aquests, el descobriment d’un món nou, però la realitat és que n’estaven destruint un altre.

Hi ha dues visions principals sobre l’època de la conquesta d’Amèrica, la dels conqueridors i la dels conquerits. En aquest cas, he optat per relatar i ressaltar la part on vam perdre tots: el genocidi dels pobles maies i l’obsessió dels castellans per destruir tot rastre de la seva cultura amb l’excusa d’una evangelització fracassada, ja que el cristianisme a la zona maia va aconseguir imposar-se només en aparença. Sabem que les tradicions i els rituals religiosos d’aquesta cultura van continuar practicant-se sota el nom de nous sants, com és el cas de la Verge de Guadalupe. També podem trobar símbols de la cosmovisió maia amagats entre els murals de les esglésies, com la Lluna i el Sol.

Tot el coneixement d’aquesta gran civilització, que van anar acumulant generació rere generació, sobre tractats de medicina, geopolítica, matemàtiques, arquitectura i una precisa astronomia, així com relats populars sobre les seves tradicions i la seva cosmovisió —la manera en que entenien el món— va desaparèixer juntament amb els llibres apilats al mig dels seus pobles i ciutats devorats per les ferotges flames del foc conqueridor.

Lícit, segons els castellans que, per excusar la seva pròpia ignorància en no saber el significat d’aquests llibres, els van acusar de contenir paraules i malediccions demoníaques. Tot i el gran descobriment que va suposar per als antics regnes d’Europa, aquesta part de la història va condemnar a les generacions futures a continuar com una societat mutilada, enterrant en l’oblit la major part del llegat d’una gran civilització.

  • (Lleida, 1991). Graduada en Història per la Universitat de Barcelona, és professora de Geografia i Història. Les seves principals línies d'interès i investigació se centren en el camp de l'arqueoastronomia mesoamericana i les civilitzacions antigues.

Tags

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Subscriu-te a la nostra newsletter

Per citar aquesta pubicació

Fernández Muñoz, Aida (2018) "El dia que es va condemnar a la societat maia", Ab Origine Magazine, Efemèrides(13 Novembre) [en línia].
Popular

Subscriu-te a la nostra newsletter

Relacionat