Hi ha hagut reis al llarg de la història que també han hagut de menjar-se trajectòries poc ‘reials’, sobrenoms immerescuts o sortides de to que han passat a la història… Ab Origine us en porta uns quants per a que digeriu millor el tortell de reis.

1- Enric el “Navegant” (1394-1460)… Entesos, no va ser un rei, però sí que va ser un príncep portuguès clau per a impulsar l’expansió portuguesa a ultramar i de fer essencials descobriments geogràfics. No deixa de ser curiós que una de les figures més improtants que ha tingut mai Portugal i que va rebre el sobrenom de “Navegant” per part d’historiadors alemanys al segle XIX en realitat mai hagués pujat a un vaixell…

Enric el Navegant (1394-1460). Malgrat el seu sobrenom, mai va posar els peus en un vaixell. Font: Viquipèdia

Enric el Navegant (1394-1460). Malgrat el seu sobrenom, mai va posar els peus en un vaixell. Font: Viquipèdia

2- Felip V (1700-46). Del primer Borbó espanyol es podrien dir moltes coses, ja que l’anecdotari és ric i variat. Segurament, un dels fets més divertits és aquell que explica que el que havia de ser el nou monarca de les Espanyes, mentre estava a les Corts de Barcelona de 1701-02 tenia el cap a un altre lloc… I és que la seva esposa Maria Lluïsa de Savoia (en aquell moment, de tretze anys), la bellesa de la qual és ben testimoniada per les fonts, havia d’arribar al Principat per a consumar el matrimoni amb Felip, el qual no havia pogut estar al dia del seu casament. Quan Maria Lluïsa va arribar a Figueres (novembre de 1701), el rei, notablement necessitat de satisfer els seus desigs carnals va deixar les corts ipso facto i va anar disparat cap a Figueres. Les corts, que no podien operar sense el rei, van trobar aquell acte ofensiu i seria una de les primeres faltes que els representants del Principat apuntarien contra el seu nou monarca.

Felip V (1700-46) tenia unes necessitats carnals a satisfer al bell mig de les corts de Barcelona. Font: Núvol

Felip V (1700-46) tenia unes necessitats carnals a satisfer al bell mig de les corts de Barcelona. Font: Núvol

3- Guillem II d’Alemanya (1888-1918). El kàiser alemany que va regnar els últims trenta anys del II Reich, era una font incontrolable d’anècdotes. Amb un braç esquerre atrofiat per culpa d’una llevadora nerviosa que el va ajudar a néixer, l’emperador va tenir sempre un gran complex per culpa d’aquest fet. Això no li va impedir, però, (o potser, a causa d’aquest motiu) de presentar-se com a un model de virilitat masculí. No només això, sinó que el seu caràcter fortament explosiu i poc diplomàtic anava molt sovint acompanyat de declaracions explosives (carregades sovint d’una pomposa retòrica pròpia del XIX que sovint feia adormir als assistents dels seus discursos) a diaris estrangers que el cos de diplomàtics tardava setmanes o mesos en arreglar.

"Sexy com tu no hi ha ningú"Guillem II d'Alemanya sempre intentà ser un model de virilitat per al cojunt dels seus súbdits. Font: Viquipèdia

“Sexy com tu no hi ha ningú”Guillem II d’Alemanya sempre intentà ser un model de virilitat per al cojunt dels seus súbdits. Font: Viquipèdia