El 4 de juliol de 1776 es va signar la Declaració d’Independència dels Estats Units Americans. Des de la nostra posició actual, sembla fàcil assegurar que la independència d’aquest territori va ser un procés revolucionari – per alguns es tracta de la primera revolució moderna—que va donar forma a un nou país, però hem de tenir en compte que, en un principi, es tractava de la sublevació d’un territori colonial respecte una metròpoli.
Com en tot procés històric, van ser diversos els factors que van desencadenar la independència, i cadascú és lliure d’interpretar quin va tenir més pes: des de les causes purament econòmiques fins al sentiment nacional dels americans, passant pels errors comesos des de Londres. Aquests últims es van basar en l’enduriment de les lleis proposades cap als Estats Units, com ara la Stamp Act de 1765, a més d’augmentar la vigilància pel seu bon compliment i els càstigs oportuns contra els infractors. Això va generar una situació de gran tensió entre les colònies i la metròpoli, que necessitava noves fonts d’ingressos després del desgast que va suposar la guerra dels 7 anys (1756-1763). El 16 de desembre de 1773 es va produir la famosa Boston Tea Party, on colons americans van llençar per la borda el carregament d’un vaixell anglès, i com a conseqüència d’aquest fet les posicions a Londres es van encendre, deixant com a marginals les actituds conciliadores. La guerra era qüestió de temps, i quan va esclatar, els EEUU van demanar ajuda a França, vençuda per la Gran Bretanya a la Guerra dels 7 Anys. Espanya també va donar suport al jove país americà, i els britànics van acabar aïllats i derrotat.

Declaració d'Independència dels Estats Units

Declaració d’Independència dels Estats Units

Pel que fa a la Declaració d’Independència, va ser redactada per Thomas Jefferson, Benjamin Frankiln i  John Adams. Recollia en el seu cos els drets naturals, formulats per John Locke, en uns termes de llibertat, igualtat i democràcia: els homes són lliures, iguals i independents. L’acció del govern ha de basar-se en el consentiment dels governats i, si no és així, aquests tenen dret a rebel·lar-se. Segons Norman Risjord, “la revolució americana no va resoldre el problema de la humanitat, però va instaurar un sistema de llibertats, i va obrir un camí per desenvolupar-les”. No deixa de ser contradictori que, en un nou país on es repetia tant la paraula “llibertat” existís un grandíssim nombre d’esclaus, tant africans com europeus.