Un 19 de gener de l’any 1563 Felip II decretava el desarmament dels moriscos valencians. L’ordre reial s’aplicaria al llarg del mateix any sobre els musulmans que s’havien convertit al cristianisme, en la majoria de casos per obligació, durant les dècades anteriors al desarmament. Els representants dels senyors de cada poble s’encarregaren d’aplicar la voluntat reial i el resultat fou l’incautament d’unes 25.000 armes en el conjunt del Regne de València. Els moriscos valencians veieren com les autoritats els requisaven espases, ballestes, punyals, llances i algunes armes de foc.

És evident que el desarmament va ser un èxit per a la monarquia, el nombre d’armes requisades és imponent, però Felip II i els seu successor, Felip III, tenien intencions més ambicioses respecte els moriscos, que acabarien sent expulsats de la Península Ibèrica l’any 1609 durant el govern del fill del rei “desarmador”. Tenint en compte això és evident que l’efemèride de la que avui parlem s’ha d’entendre en un context molt més ampli que ocuparia pràcticament tot el segle XVI, la primera centúria de l’Època Moderna.

Els monarques descendents dels Reis Catòlics es trobaren amb un conjunt de regnes en els que, després de l’expulsió dels jueus, els musulmans constituïen la majoria ètnica i religiosa més important de la Península Ibèrica. Al llarg de la centúria les autoritats civils i religioses, amb un clar suport quan no impuls de la població cristiana, van dur a terme un procés d’assimilació de la població musulmana que culminà, al fracassar, amb la seva expulsió entrant al segle XVII.

Començant el mandat de Carles V, l’any 1520, l’Emperador hagué d’enfrontar-se a les germanies, una revolta popular, cristiana, que al País Valencià va adquirir un clar caire anti-musulmà. Durant les germanies els mudèjars valencians van ser el blanc dels atacs dels agermanats, que van obligar a un nombre important de musulmans a convertir-se al cristianisme. Més enllà del sentiment religiós els revoltats criticaven la submissió i el suport dels pagesos musulmans als senyors contra els qui s’estaven revoltant. Obligar-los a batejar-se no solucionava els seus problemes però permetia als agermanats canalitzar el seu malestar i el seu odi religiós.

Christoph Weiditz fou un artista alemany que visita la Península Ibèrica entre 1528 i 1529 i que, entre d'altres coses, il·lustrà les tradicions dels moriscos hispànics. Font: Viquipèdia

Christoph Weiditz fou un artista alemany que visità la Península Ibèrica entre 1528 i 1529 i que, entre d’altres coses, il·lustrà les tradicions dels moriscos hispànics. Font: Viquipèdia

Durant els anys immediatament posteriors a les germanies els batejos forçats van ser acceptats com a vàlids per l’església catòlica i, de fet, la monarquia i les diferents autoritats van tendir a forçar els musulmans a convertir-se, al mateix temps que se’ls intentava assimilar culturalment. No podem oblidar que la diferència entre cristians i musulmans anava més enllà del culte, també era més que notable en la llengua – no parlaven valencià –, en les lleis i en les tradicions en general.

Els moriscos valencians, però, tindrien altres problemes. En paral·lel a la difusió i implantació de la idea d’una assimilació necessària dels musulmans es donarien una sèrie de problemes polítics i militars que empitjorarien la situació dels moriscos valencians. La guerra entre la Monarquia Hispànica i els trucs es defensava en clau religiosa i, al mateix temps, les costes valencianes eren atacades habitualment per pirates o corsaris provinents del nord d’Àfrica, el musulmà no només era un enemic intern sinó que també ho era extern a ulls de la majoria de la població cristiana.

S’anà implantant la idea al llarg de les dècades de que existia una complicitat entre pirates musulmans i moriscos, fet que agreujava el rebuig i el distanciament entre els dos col·lectius religiosos que habitaven el País Valencià. A tot això s’hi sumaria que des dels anys vint molts mudèjars havien fugit a les muntanyes i s’havien revoltat contra les polítiques de conversió forçada. El poder militar dels moriscos no era especialment gran, però no deixaven de representar pràcticament un terç de la població valenciana i la monarquia el volia reduir. És en aquest context en el que hem d’entendre el desarmament de 1563, que no va ser res més que un altre pas en el procés de creixement i consolidació de la intolerància religiosa a la Monarquia Hispànica que, pel que fa als musulmans, culminà l’any 1609 sota el mandat de Felip III.