800px-%d0%ba%d0%be%d0%bb%d1%8c%d1%86%d0%be%d0%b2_%d0%b4%d1%83%d1%80%d1%83%d1%82%d1%82%d0%b8_%d0%ba%d0%be%d0%bc%d0%b0%d0%bd%d0%b4%d0%b8%d1%80_%d0%b0%d0%bd%d0%b0%d1%80%d1%85%d0%b8%d1%81%d1%82%d0%be

Buenaventura Durruti, l’any 1936

El 20 de novembre de l’any 1936 va ser una data assenyalada en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola (iniciada el 18 de juliol del mateix any). La importància d’aquest dia és deguda a la mort de dos personatges de pes a bàndols oposats. D’una banda, l’anarquista Buenaventura Durruti va morir a causa d’un tret a Madrid. De l’altra, José Antonio Primo de Rivera, fundador de La Falange, va ser afusellat a Alacant després de dies empresonat.

Durruti va ser una de les figures més destacades de l’anarquisme espanyol. Va ser un dels fundadors del Comité Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, i posteriorment va participar en la guerra civil a l’Aragó, amb la seva ‘columna Durruti‘ i Madrid, on finalment va morir. En el seu pas per terres aragoneses, Durruti i la seva columna van col·lectivitzar diverses propietats als pobles per on passaven. Existeixen diverses teories sobre si la bala que va posar fi a la seva vida era de procedència del bàndol feixista, comunista, anarquista o fins i tot un possible tret accidental d’ell mateix. L’existència d’aquestes teories contradictòries demostren la manca d’unitat entre diversos sectors antifeixistes durant la Guerra Civil.

José Antonio Primo de Rivera

José Antonio Primo de Rivera

Per la seva part, José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera, va estar marcat des de la seva infantesa per aquest context familiar. D’ideologia ultracatòlica, patriòtica i feixista, va intentar defensar la figura del seu pare i va fundar La Falange Espanyola l’any 1933, i va ser afusellat tres anys més tard, acusat de rebel·lió militar. La seva ideologia política defensa la unitat d’Espanya superant la lluita entre dretes i esquerres i sense tenir en compte cap mena de solució democràtica. Per ell, les esquerres comporten els perills de la revolució socialista, mentre que les dretes no protegeixen prou les classes humils. Va ser un dels dirigents més carismàtics del bàndol nacional, i sovint s’especula amb què el mateix Franco el tenia no pas com a un company de lluita, sinó com un rival polític.

Els indrets de sepultura d’aquests dos personatges estan tan separats com la seva ideologia: les restes de Buenaventura Durruti descansen a Barcelona, al cementiri de Montjuïc, mentre que les de Primo de Rivera ho fan a Madrid, a El Valle de los Caídos.

155px-tumba_durruti

Tomba de Buenaventura Durruti