El 10 d’octubre de 1911, segons el calendari xinès, es produeix oficialment l’Aixecament de Wuchang. És l’inici de la Revolució Xinhai, l’esdeveniment que va propiciar la caiguda de l’imperi xinès de la Dinastia Qing i la creació de la nova República de Xina sota el lideratge del Partit Nacionalista o Guomindang. Quan es va fundar el Guomindang, aquest girava entorn a una filosofia política anomenada “Doctrina San-Min” o “Els tres principis del poble”, que són: Nacionalisme (Minzú), Democràcia (Minquán) i el Benestar Social (Minsheng).

El rerefons polític principal que motivava aquest aixecament fou la corrupció present en el govern imperial, d’origen manxú, la qual cosa va provocar que els militars liderats per Sun Yat-sen s’aixequessin en armes a la ciutat de Wuchang. Malgrat això, aquest aixecament es va desencadenar per un esdeveniment no planificat. Va resultar que un oficial de l’exèrcit anomenat Sun Wu estava supervisant  la fabricació d’explosius a la concessió russa de Hankou, on un artefacte va explotar per accident.

Això va portar a la policia de Wuchang a investigar i a descobrir que Sun Wu i altres companys seus apareixen en nombroses llistes de militars implicats en activitats subversives contra la dinastia Qing. Quan molts d’aquests militars es van veure exposats, la majoria de membres dels nous exèrcits van decidir revoltar-se abans de ser arrestats.

1200px-Hubei_Military_Government

Govern Militar de Hubei. Font: Viquipèdia

No obstant això, la tardança de la dinastia Qing a contestar a la rebel·lió va provocar que aquesta anés sumant més suports i diversos governs provincials al sud de la Xina van retirar el seu suport a la cort imperial i es van posar del costat dels rebels. Va ser la primera república de caire democràtic del continent asiàtic, acabant així amb el sistema monàrquic absolutista que existia a la Xina des de feia 2,000 anys. Per tant, la data en què va ocórrer la revolució, el 10 d’octubre, es va convertir en la festa nacional del “Doble Déu” de la República de la Xina a Taiwan.

Rep aquesta denominació perquè, oficialment, la República de Xina es va fundar l’1 de gener de 1912, però els creadors de la República van fixar-la en el 10 d’octubre del 1911 perquè després d’haver realitzat diversos intents per derrocar a la dinastia imperial, finalment fou el 10 d’octubre l’intent en el qual es va materialitzar de facto la caiguda de l’imperi xinès.

Quan el Partit Comunista va prendre el poder al continent xinès l’any 1949, els nacionalistes van exiliar-se a l’Illa de Formosa, que més endavant anomenarien Taiwan. A Taiwan van formar un nou govern sota el lideratge de Chiang Kai-Shek, mantenint el títol de República de la Xina. Desenes de milions de refugiats abandonaven la Xina continental per seguir aquest mateix camí de l’exili cap a Taiwan. Van arribar per tots els mitjans disponibles com per exemple barcasses o simples basses per fugir del nou règim comunista, que perseguí aquells que van col·laborar des de la dècada dels anys 20 amb el govern nacionalista.

Des de 1979 i fins a l’actualitat, la Xina continental o la República Popular va ocupar el lloc primordial del gegant asiàtic en la diplomàcia global i reclama la sobirania de l’illa Taiwan, país encara no reconegut per la Xina. No obstant això, les administracions de Taipei i Pekín van acordar el respecte mutu entre ambdues nacions sota la premissa d’“una sola Xina” una posició política per la qual es reconeix que només hi ha una nació-estat al món amb el nom de “Xina”-que en seria la Xina continental-. Per tant els territoris de Hong-Kong, Macau i Taiwan són tots part d’aquesta única entitat nacional denominat «Xina». Recentment, aquesta política va provocar un seriós conflicte diplomàtic entre la Xina i Estats Units quan el seu l’actual president, Donald Trump, no va respectar aquest principi trucant directament per via telefònica a l’actual presidenta de Taiwan, Tsai Ing-Wen.