Tal dia com avui, 8 de maig, però de 1983, se celebraven les primeres eleccions autonòmiques al País Valencià i a les Balears. Aquestes eleccions es produïen després de tortuosos camins cap a l’autonomia, sobretot per qüestions identitàries. Així, va haver-hi debats importants pel que fa a la llengua oficialitzant-se el valencià i el català respectivament, la bandera o l’equilibri territorial. A més, a aquestes primeres eleccions autonòmiques s’arribava en un context molt concret: la definitiva desaparició de la UCD feia que la dreta, Alianza Popular (AP), i l’esquerra, el PSOE, es disputessin el seu espai electoral. En aquest sentit la partida la guanyava el PSOE després del seu gran resultat a les eleccions generals d’octubre de 1982. Això és essencial per entendre els resultats en aquestes dues comunitats, força mediatitzades pels partits polítics d’àmbit, tot i que no només es poden analitzar a partir de l’eix dreta-esquerra, sinó que també s’han d’analitzar a partir de l’eix identitari.

Al País Valencià hi havia a la dreta la Coalició Popular (CP), liderada per AP i amb presència d’Unió Valenciana (UV), mentre que a l’esquerra es presentava Esquerra Nacionalista Valenciana-Unió Regional Valencianista (ENV-URV), la Unitat del Poble Valencià (UPV), el PSPV-PSOE i el PCE. Mentrestant, a nivell identitari, hi havia el valencianisme, amb la UPV; el blaverisme, corrent anticatalanista, amb UV i ENV-URV; i els partits d’àmbit estatal, CP, PSPV-PSOE i PCE. Hem de tenir present, però que la CP anava de la mà del blaverisme conservador, el PSOE ja havia integrat el que fins aleshores havia estat el principal partit valencianista, el PSPV, i el PCE ja s’havia autoanomenat Partit Comunista del País Valencià, cosa que ens dona a entendre una certa sensibilitat identitària.

Resultat de les eleccions a les Corts Valencianes de 1983. Font: elaboració pròpia

Resultat de les eleccions a les Corts Valencianes de 1983. Font: elaboració pròpia

A les eleccions va haver-hi una alta participació (72,74%) i es produí una clara victòria del PSPV-PSOE amb 51 diputats de 89, cosa que li atorgava la majoria absoluta. Això permeté formar el primer govern autonòmic liderat per Joan Lerma, el qual seguí com a president de la Generalitat Valenciana fins el 1995, quan fou derrotat per Eduardo Zaplana (PP). En segon i tercer lloc quedaren la CP i el PCE amb 32 i 6 diputats respectivament. Fora de l’arc parlamentari es situà el valencianisme de l’UPV i el blaverisme d’esquerres d’ENV-URV.

Mentrestant, a les Illes Balears, hi havia, a la dreta, la Coalició Popular (CP); al centre, Unió Mallorquina (UM), el Partit Demòcrata Liberal (PDL) i la Candidatura Independent de Menorca (CIM); i a l’esquerra, el PSOE, el PCE, el Partit Socialista de Mallorca (PSMa) i el Partit Socialista de Menorca (PSMe). En aquest cas no era present cap força que sigui assimilable al blaverisme, però destaca la falta de força pròpia d’Eivissa i Formentera. Així, hi ha els partits d’àmbit estatal, la CP, el PSOE i el PCE, que també en aquest cas tenen certa sensibilitat havent-se anomenant Federació Socialista Balear i Partit Comunista de les Illes Balears; les forces regionalistes, defensores de la identitat pròpia dins el marc autonòmic, UM i la CIM; i les forces que volen anar més enllà del marc autonòmic, els dos PSM.

Resultat de les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983. Font: elaboració pròpia

Resultat de les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983. Font: elaboració pròpia

A les Illes Balears amb una participació del 64,8% va haver-hi un empat entre CP i PSOE a 21 diputats. Mentrestant, la tercera força, que tenia la clau del govern, ja que la majoria se situava en 27 diputats i en tenia 6, va ser UM. El quart lloc fou pel PSMa i el PSMe amb 2 diputats respectivament, seguits del PDL i la CIM amb 1 diputat respectivament. Quedà sense representació el PCE-PCIB. Al final, UM, a través de

Propaganda del PCE anunciant un míting a Eivissa per les eleccions de 1983. Font: Enciclopèdia d'Eivissa i Formantera.

Propaganda del PCE anunciant un míting a Eivissa per les eleccions de 1983. Font: Enciclopèdia d’Eivissa i Formantera.

pressions de la família March –un dels principals banquers de les Balears– va donar suport a CP, permetent així el primer govern de Gabriel Cañelles. Aquest exercí de president fins el 1995, com el seu homòleg valencià, quan hagué de dimitir per una sèrie de casos de corrupció, provocant una legislatura caòtica que acabà el 1999 amb la investidura de Francesc Antich (PSOE) gràcies a un pacte amb les altres forces d’esquerres i nacionalistes.

Els resultats, tot i partir d’un marc comú foren diferents i, sobretot, tengueren conseqüències pràctiques diferenciades, ja que aquestes eleccions no només són fundacionals pel País Valencià i les Illes Balears, sinó que marcaren dinàmiques polítiques que duraren tres legislatures, tres legislatures vitals per entendre el procés de construcció autonòmica.