Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

Molts personatges antics medievals i moderns estan imbuïts per mites i llegendes que els engrandeixen: Sòcrates preferint morir emmetzinat abans de retractar-se o Elisabet I d’Anglaterra morint verge per tal d’esdevenir la imatge de la Mare de Déu pels anglicans, en són dos exemples. Avui, però, tractarem un cas medieval molt més proper a nosaltres: el naixement del rei En Jaume I, 2 de febrer de 1208. 

«Nostre pare lo rei En Pere no volia veser nostra mare la reina, e esdevenc-se que una vegada lo rei nostre pare fo en Llates, e la reina nostra mare fo en Miravalls. E venc al rei un ric hom, per nom Guillem d’Acalà, e pregà’l tant que el féu venir a Miravalls, on era la reina nostra mare. E aquella nuit que abdós foren a Miravalls, volc Nostre Senyor que nós fóssem engenrats. E, quan la reina nostra mare se sentí penys, entrà-se’n a Montpestller. E aquí volc Nostre Senyor que fos lo nostre naiximent en casa d’aquells de Tornamira, la vespra de nostra dona sancta Maria Candeler. E nostra mare, sempre que nós fom nats, envià’ns a sancta Maria, e portaren-nos en los braces, e deïen matines en l’església de nostra Dona: e tantost com nós meseren pel portal cantaren Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nós deguéssem entrar allí: mas, entram quan cantaven aquell càntic. E puis llevaren-nos a sent Fermí: e quan aquells qui ens portaven entraren per l’església de sent Fermí,

cantaven Benedictus Dominus Deus Israel. E, quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt alegra d’aquestes pronòstigues que ens eren esdevengudes. E féu fer dotze candeles totes d’un pes e d’una granea, e féu-les encendre totes ensems, e a cada una mès sengles noms dels apòstols, e promès a Nostre Senyor que aquella que pus duraria, que aquell nom hauríem nós. E durà més la de sent Jacme bé tres dits de través que les altres. E per ço e per la gràcia de Déu havem nós nom En Jacme» [JAUME I [1988], Crònica o Llibre dels feits (a cura de SOLDEVILA, Ferran), Edicions 62 i “la Caixa”, Barcelona, p. 43–44].

Crònica o Llibre dels Feyts, f. XXVIIr (Font: Viquipèdia)
Crònica o Llibre dels Feyts, f. XXVIIr (Font: Viquipèdia)

L’engendrament

El rei Artús al Tapís dels Herois Cristians, a The Cloister (Font: Viquipèdia)
El rei Artús al Tapís dels Herois Cristians, a The Cloister (Font: Viquipèdia)

El seu engendrament està ple de mitologia, ja que com ell mateix diu, el seu pare, el rei en Pere I, no estimava la seva mare, la reina Maria de Montpeller. Per tal de poder quedar embarassada, diu la llegenda que, servint-se d’un engany, van fer entrar el rei a la seva cambra fent-li creure que qui l’esperava era la seva amant, però en realitat qui hi havia a les fosques era la reina Maria. A fora de la cambra els nobles resaven perquè l’engany funcionés i la reina quedés embarassada d’un hereu, precs que van ésser escoltats. Nou mesos més tard naixia l’infant Jaume.

Són moltes les llegendes on apareixen successos similars, essent segurament la del naixement d’Artús la més famosa: el pare d’Artús, Uter Pendragó, demana ajut al seu conseller màgic, Merlí, per tal de poder tenir relacions sexuals amb Igerna, la dona del seu rival, Gorlois. Merlí, fent ús de les seves arts màgiques, metamorfitza Uter en Gorlois. Al cap de nou mesos Igerna engendra Artús.

La diferència entre l’engendrament del rei Jaume I i la del rei Artús és en qui enganya: en el cas de Jaume, l’engany el promou la reina Maria, amb l’ajut de nobles i burgesos, vers el seu marit, el rei Pere, mentre que a la matèria de Bretanya és el rei Uter qui, amb l’ajut del mag Merlí, enganya Igerna.

El naixement

Segons la seva crònica, Jaume I va néixer el dia de la Candelera, 2 de febrer, que és la festa de la presentació de Jesús de Natzaret al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, en un ritual obligatori de la tradició jueva basat en l’oferta i la benedicció de candeles de cera. Aquesta festa, celebrada quaranta dies després de Nadal, marca la fi del cicle de Nadal, i va ser instaurada el 496 pel papa Gelasi I com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que se celebraven per aquestes dates.

El bateig

El nom de Jaume no era tradicional ni del casal de Barcelona ni dels reis d’Aragó, sinó que, també segons la llegenda, la reina Maria va fer encendre dotze candeles iguals, una per cada apòstol, amb els noms d’aquests inscrits en elles. La candela que trigués més a apagar-se seria la del nom del futur rei. D’aquesta manera, s’explicaria també la longevitat del rei Jaume (seixanta-vuit anys). La referència a les candeles de cera remet a la festa de la Candelera, i el fet que la idea sorgís de la mare de Jaume, Maria, reforça la idea de l’oferta i de benedicció de les candeles per part de la mare de Jesús, una altra Maria.

Presentació al Temple, de Fra Angelico. Cel·la 10 del Museu Nacional de San Marco, Florència (PD-US) (Font: Viquipèdia)
Presentació al Temple, de Fra Angelico. Cel·la 10 del Museu Nacional de San Marco, Florència (PD-US) (Font: Viquipèdia)

Era, doncs, un rei imbuït de llegendes i supersticions, predestinat a fer grans empreses. La fama d’aquest personatge de la nostra història prové, en part, de l’acció propagandística que ell mateix (i de ben segur també els seus contemporanis) va crear-se i tan bé va saber escampar. D’aquesta manera, és ben clar que la motivació de la redacció de la Crònica o Llibre dels feyts va ser la d’engrandir la figura de Jaume I, figura que ja començava a despuntar després d’haver dut a terme la conquesta de Mallorca (1229). Cal afegir que Jaume I va morir el 1276, moment en què la crònica ja hauria d’haver estat acabada, ja que era ell qui la dictava als escrivans, i que les còpies més antigues que se n’han conservat, però, són de 1343. És així com la fama i el prestigi d’aquest monarca van ser tan grans que han arribat fins als nostres dies.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>