Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 5
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

Entre el 17 i el 19 de març tenia lloc al barri de Sants la Conferència d’Esquerres donant com a resultat la fundació d’un nou partit polític, Esquerra Republicana de Catalunya, un partit que aglutinaria les esquerres catalanes i sabria canalitzar el catalanisme polític, sobretot el d’arrel popular i obrerista amb molta energia. Aquesta fundació fou possible gràcies a la unió de diversos nuclis, sectors i organitzacions i sobretot entorn a dues figures clau que van esdevenir icones per la seva lluita contra la dictadura de Primo de Rivera. Una d’elles fou sens dubte Francesc Macià, líder d’Estat Català, fundat el 1922 d’ideologia netament independentista que havia anat guanyant popularitat, força i simpatia arran del paper de resistència i lluita, protagonitzant el famós complot de Prats de Molló, un intent d’invasió armada per alliberar Catalunya de la dictadura el 1926. Aquest complot esdevingué en fracàs i portà al propi Francesc Macià a ser jutjat a París, fet que el va portar a ser molt més popular i a ser vist com un rival polític per les files de la Lliga Regionalista, fins aquell moment el partit que havia governat al Principat.

La Conferència d’Esquerres a Sants el 1931 amb Macià al centre envoltat pels seus companys d’Estat Català. Font: https://pbs.twimg.com/media/CdtXQ7eWIAA5p_k.jpg
La Conferència d’Esquerres a Sants el 1931 amb Macià al centre envoltat pels seus companys d’Estat Català. Font: https://pbs.twimg.com/media/CdtXQ7eWIAA5p_k.jpg

El segon nucli que protagonitzà la fundació d’Esquerra fou el nucli que aglutinava els sectors republicans i obreristes, com el Partit Republicà de Lluís Companys, un partit fundat el 1917 que propugnava pel federalisme i que no volia trencar les relacions amb Espanya. Apostava decididament per la República com a model polític per solucionar els problemes que arrossegava l’Estat des de finals del segle XIX. Si alguna cosa caracteritza aquest partit és la repressió que patí abans i durant la dictadura, i en aquesta línia cal destacar l’assassinat de Francesc Layret el 1920 a mans de la policia. Finalment, l’últim nucli que protagonitzaria el naixement d’aquesta organització fou el grup de l’Opinió de Joan Lluhí, un setmanari de clara tendència esquerrana que esdevingué anys més tard en un òrgan polític de caire federalista i republicà.

Francesc Macià (a la dreta) i Lluís Companys (a l’esquerra), dues figures cabdals per entendre el triomf electoral d’Esquerra Republicana. Font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/08/02/esquerra-republicana-de-catalunya-la-fundacio/
Francesc Macià (a la dreta) i Lluís Companys (a l’esquerra), dues figures cabdals per entendre el triomf electoral d’Esquerra Republicana. Font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/08/02/esquerra-republicana-de-catalunya-la-fundacio/

Aquest partit, fundat solament un més abans de les famoses eleccions d’abril de 1931, fou el veritable protagonista dels resultats. La majoria de catalans van optar pel model proposat per ERC, i veien amb bons ulls els seus líders, que s’havien convertit en símbols de lluita i resistència, contra la dictadura i contra la monarquia d’Alfons XIII. El 14 d’abril de 1931 ERC obtenia una victòria aclaparadora a Catalunya, guanyant a Barcelona i a les altres circumscripcions electorals, i derrotà al seu flamant rival, la Lliga Regionalista de Cambó que ara es resignava a quedar relegat en un segon pla de la política catalana durant els anys de la República.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>