Entre el 17 i el 19 de març tenia lloc al barri de Sants la Conferència d’Esquerres donant com a resultat la fundació d’un nou partit polític, Esquerra Republicana de Catalunya, un partit que aglutinaria les esquerres catalanes i sabria canalitzar el catalanisme polític, sobretot el d’arrel popular i obrerista amb molta energia. Aquesta fundació fou possible gràcies a la unió de diversos nuclis, sectors i organitzacions i sobretot entorn a dues figures clau que van esdevenir icones per la seva lluita contra la dictadura de Primo de Rivera. Una d’elles fou sens dubte Francesc Macià, líder d’Estat Català, fundat el 1922 d’ideologia netament independentista que havia anat guanyant popularitat, força i simpatia arran del paper de resistència i lluita, protagonitzant el famós complot de Prats de Molló, un intent d’invasió armada per alliberar Catalunya de la dictadura el 1926. Aquest complot esdevingué en fracàs i portà al propi Francesc Macià a ser jutjat a París, fet que el va portar a ser molt més popular i a ser vist com un rival polític per les files de la Lliga Regionalista, fins aquell moment el partit que havia governat al Principat.

La Conferència d’Esquerres a Sants el 1931 amb Macià al centre envoltat pels seus companys d’Estat Català. Font: https://pbs.twimg.com/media/CdtXQ7eWIAA5p_k.jpg

La Conferència d’Esquerres a Sants el 1931 amb Macià al centre envoltat pels seus companys d’Estat Català. Font: https://pbs.twimg.com/media/CdtXQ7eWIAA5p_k.jpg

El segon nucli que protagonitzà la fundació d’Esquerra fou el nucli que aglutinava els sectors republicans i obreristes, com el Partit Republicà de Lluís Companys, un partit fundat el 1917 que propugnava pel federalisme i que no volia trencar les relacions amb Espanya. Apostava decididament per la República com a model polític per solucionar els problemes que arrossegava l’Estat des de finals del segle XIX. Si alguna cosa caracteritza aquest partit és la repressió que patí abans i durant la dictadura, i en aquesta línia cal destacar l’assassinat de Francesc Layret el 1920 a mans de la policia. Finalment, l’últim nucli que protagonitzaria el naixement d’aquesta organització fou el grup de l’Opinió de Joan Lluhí, un setmanari de clara tendència esquerrana que esdevingué anys més tard en un òrgan polític de caire federalista i republicà.

Francesc Macià (a la dreta) i Lluís Companys (a l’esquerra), dues figures cabdals per entendre el triomf electoral d’Esquerra Republicana. Font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/08/02/esquerra-republicana-de-catalunya-la-fundacio/

Francesc Macià (a la dreta) i Lluís Companys (a l’esquerra), dues figures cabdals per entendre el triomf electoral d’Esquerra Republicana. Font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/08/02/esquerra-republicana-de-catalunya-la-fundacio/

Aquest partit, fundat solament un més abans de les famoses eleccions d’abril de 1931, fou el veritable protagonista dels resultats. La majoria de catalans van optar pel model proposat per ERC, i veien amb bons ulls els seus líders, que s’havien convertit en símbols de lluita i resistència, contra la dictadura i contra la monarquia d’Alfons XIII. El 14 d’abril de 1931 ERC obtenia una victòria aclaparadora a Catalunya, guanyant a Barcelona i a les altres circumscripcions electorals, i derrotà al seu flamant rival, la Lliga Regionalista de Cambó que ara es resignava a quedar relegat en un segon pla de la política catalana durant els anys de la República.