Al llarg de la història, hi ha hagut grans compositors, mestres de la pintura, autors que han deixat textos immortals o cantants que han aixecat al públic de les seves butaques. Tal dia com avui, un 24 de gener de 1776, va néixer un home que va tocar tots aquests camps: Ernst Theodor Wilhelm Hoffmann (1776-1822). Més conegut per Eta Hoffmann, ja que va decidir canviar el ‘Wilhelm’ per ‘Amadeus’, en honor a Mozart.

Hoffmann va néixer a Königsberg, a l’antic Regne de Prússia. Els seus inicis semblaven destinar-lo lluny de l’art, ja que va haver de seguir la tradició familiar i estudiar dret. Més tard, quan ja comptava amb una trentena d’anys, va iniciar la seva trajectòria a la música –on desitjava ferventment triomfar– i com a pintor i caricaturista.

Primera edició dels 'Elixirs del Diable', de 1815. Imatge de H.P. Haack.

Primera edició dels ‘Elixirs del Diable’, de 1815. Imatge de H.P. Haack.

Però no va ser com a compositor, ni cantant ni dibuixant que va destacar per sobre de la resta, sinó com a escriptor. Les seves novel·les de terror, en les quals es van inspirar posteriorment Edgar Allan Poe y H.P. Lovecraft, el van fer un dels escriptors més reconeguts del romanticisme. Les històries tenen part del seu argument basada en els somnis del mateix Hoffmann, així com en les seves al·lucinacions. Una de les grans aportacions de l’autor és la profunditat amb la qual tracta la figura del ‘doble fantasma‘. Amb això no parlem d’un fantasma doble, sinó d’una persona que es veu reflectida en una figura físicament igual a ella. No és una idea original seva, però segurament és un dels autors que més importància li va donar, i que afirmava veure’l en diferents situacions: a la seva habitació, durant un ball… on fos. L’obra en què ho recull s’anomena ‘Els Elixirs del Diable’ (1815). Aquests dobles representaven, en la cultura popular, les dues facetes oposades d’una mateixa persona, un tema que també van tractar autors com Shakespeare, Dostoievski o Molière. I, per descomptat, Robert Louis Stevenson, que va escriure ‘El Dr.Jekyll i Mr. Hyde’ inspirat directament per la història dels elixirs del diable.

Però les obres literàries de Hoffmann no van inspirar només creacions escrites, sinó també musicals: Jaques Offenbach va compondre l’òpera ‘Els Contes de Hoffmann’ (1880). També és cert que Hoffmann va inspirar-se en obres musicals per les seves històries: Don Joan està inspirada en l’òpera Don Giovanni, de Mozart. Tot i que Don Joan és un personatge popular present a diverses obres, la de Hoffmann s’inspira en el personatge concret creat per Mozart.

Eta Hoffmann va ser un artista completíssim, amb un extens llegat que és la clau d’una doble interacció inspiradora: de l’art cap a Hoffmann, i de Hoffmann cap a l’art.

Us deixem una de les composicions de Hoffmann: Miserere.