El 21 de setembre de 1452 va néixer Girolamo Savonarola a Ferrara, Itàlia. Aquest personatge va estar íntimament relacionat amb Florència, ciutat on va ser executat l’any 1498. Florència, en aquells moments una de les ciutats-estat més importants d’Itàlia, la Florència dels Mèdici i de Maquiavel. Savonarola, com a membre d’una família noble, va rebre formació religiosa i va acabar sent un important predicador dominic. Els seus discursos atacaven el luxe i l’ostentació, i també als sacerdots que estaven més pendents dels béns materials que de les ànimes dels seus fidels. Les seves ferotges crítiques van arribar a apuntar directament al Papa Inocenci VIII, al qual va acusar de ser la reencarnació del diable. Això, a més, ho va fer com a titular de l’Església de San Marco de Florència, una posició destacada. Els habitants de la ciutat van començar a seguir-lo, fascinats pels seus discursos i els seus dots com a predicador i visionari.

La trajectòria de Savonarola va anar estretament lligada amb el seu context. La segona fase de les Guerres d’Itàlia, amb la invasió per part de Carles VIII, va deixar a Florència un buit de poder, ja que els Mèdici van ser apartats. Savonarola es va convertir en el nou home fort de la ciutat, ja que era la figura de referència per a molts florentins i tenia el suport de Carles VIII. En les seves aspiracions reformistes, va convèncer als ciutadans de què llencessin al foc els seus objectes luxosos, en les anomenades fogueres de vanitat. També s’hi van cremar valusosos llibres i obres d’art, i la persecució del dominic es va estendre als homosexuals i a tota aquella gent que no duia una vida senzilla o humil. Alguns teòrics han volgut veure en Savonarola un retorn medievalitzant, a la idea que la vida és una vall de llàgrimes, i que el càstig de Déu arribarà més aviat que tard. Però la realitat és que en ple humanisme, fins i tot en un dels seus centres més importants com va ser Florència, també va existir aquest corrent pessimista, i el fet que tingués tants seguidors denota una certa superació d’aquest corrent de pensament, i el triomf de la idea de l’home com a hereu del pecat original.

Placa a la plaça on es feien les fogueres. Fotografia de Greg O'Beirne.

Placa a la Piazza della Signoria, a Florència, on es feien les fogueres. Fotografia de Greg O’Beirne.

Les crítiques i els discursos agressius, que tants seguidors havien proporcionat a Savonarola, van ser també la seva fi. L’any 1497 va ser excomunicat de l’Església, i un any més tard, amb la mort de Carles VIII, va ser capturat per les tropes papals. El nou Papa era Alexandre VI, un Borgia, que anteriorment havia intentat subornar a Savonarola perquè abandonés els seus discursos. Un cop Girolamo va ser ajusticiat pel garrot vil juntament amb dos seguidors, i les seves restes calcinades, els Mèdici van reprendre el poder a Itàlia.

“I tu, Florència, que només penses en ambicions i empenys els teus ciutadans a exaltar-se, saps que l’únic remei que et queda és la penitència, perquè el flagel de Déu ja està a prop.”