Emiliano Zapata fou un dels líders més carismàtics de la Revolució Mexicana

Emiliano Zapata fou un dels líders més carismàtics de la Revolució Mexicana. Font: Viquipèdia

El 28 de novembre de l’any 1911 Emiliano Zapata, líder revolucionari mexicà, i els seus partidaris, varen publicar l’anomenat Plan de Ayala. En aquest, els grups camperols alçats als estats de Morelos, Puebla i Oaxaca es desvinculaven del govern de Francisco Madero i animaven a continuar endavant amb la revolució.

El primer punt del Plan de Ayala acaba amb les següents afirmacions:

Por estas consideraciones declaramos al susodicho Francisco I. Madero, inepto para realizar las promesas de la revolución de que fue autor, por haber traicionado los principios con los cuales burló la voluntad del pueblo y pudo escalar el poder; incapaz para gobernar y por no tener ningún respeto a la ley y a la justicia de los pueblos, y traidor a la Patria por estar a sangre y fuego humillando a los mexicanos que desean libertades, a fin de complacer a los científicos, hacendados y caciques que nos esclavizan y desde hoy comenzamos a continuar la Revolución principiada por él, hasta conseguir el derrocamiento de los poderes dictatoriales que existen.”

El Plan de Ayala fou un intent de les forces camperoles de fer efectives les seves reivindicacions agràries dins la Revolució. Per entendre la importància de la propietat de la terra a Mèxic cal tenir en compte que l’any 1910, quan comença la Revolució Mexicana, només un 10% de les famílies pageses posseïen alguna extensió de terra. La situació a Mèxic era molt crítica: després del llarg mandat de Porfirio Díaz s’havia consolidat a Mèxic un model econòmic basat en l’exportació i en els grans latifundis. El gruix del camperolat mexicà quedava en una situació de dependència econòmica i de pobresa extrema.

En aquesta situació el Plan de Ayala va rebre un fort suport per part de la classe camperola i serví com a catalitzador de les seves lluites. Aquest pla tenia com a objectiu donar un caràcter legal a les ocupacions que els camperols havien protagonitzat des de l’inici de l’aixecament. El 30 d’abril de 1912, s’inicià la restitució de les terres comunals, que pretenia retornar als camperols aquelles terres que se’ls havia arrabassat per part de l’oligarquia porfiriana.

La reacció dels grans propietaris d’hisendes i del govern federal va ser immediata: enviaren tropes federals i grups armats per combatre els camperols, i s’inicià així una guerra civil a l’Estat de Morelos, caracteritzada per les deportacions en massa dels camperols en les terres sota domini federal, i per l’expulsió dels terratinents i la distribució de terres en aquells indrets sota domini de les guerrilles camperoles.

La Revolució continuà però el problema agrari no es resolgué. L’any 1917 es va instaurar una nova constitució a Mèxic, que encara dura fins l’actualitat malgrat algunes reformes. La Constitució naixia de la Revolució i posava les bases per a una reforma agrària real a Mèxic que permetés acabar amb la situació de marginació dels camperols mexicans, molts d’ells indígenes. La realitat, però, fou molt diferent: al llarg del segle XX se succeïren diferents governs, tots ells vinculats al Partido Revolucionario Institucional (PRI), governs que només aplicaren, amb més o menys intensitat, una reforma agrària descafeïnada que no acabà amb el model latifundista.

Fotografia de Porfirio Díaz. La seva etapa de govern durà des de 1876 a 1911, es consolidà l'estat-nació al mateix temps que es desposseïa milers de camperols de les seves terres d'ús comunal, o "ejidos".

Fotografia de Porfirio Díaz. La seva etapa de govern durà des de 1876 a 1911, es consolidà l’estat-nació al mateix temps que es desposseïa milers de camperols de les seves terres d’ús comunal, o “ejidos”. Font: Viquipèdia.

L’any 1992 es va aprovar una reforma de la Constitució de 1917 que, seguint les tesis neoliberals, acabava amb la retòrica agrarista de la Carta Magna: la reforma agrària, que mai s’havia aplicat de forma radical, es donava per tancada. La reforma de la constitució de 1992 fou un dels principals motius de l’alçament de L’Ejercito Zapatista de Liberación Nacional, grup que reclamava, ara a l’estat de Chiapas, una redistribució de terres, el retorn als usos comunals, i una millora en les condicions de vida del camperolat indígena de l’estat més empobrit de Mèxic. Les reivindicacions de l’EZLN no disten gaire de les recollides al Plan de Ayala de l’any 1911. La situació dels camperols mexicans continua essent, a dia d’avui, extremadament precària, malgrat que fa més de cent anys Emiliano Zapata i els seus seguidors la intentessin revertir.

[La base fonamental dels estudis històrics són les fonts primàries; en el següent enllaç podeu trobar la versió digital del document original, no dubteu en fer-hi un cop d’ull, la història no surt del no-res! https://www.wdl.org/en/item/2970/view/1/1/]