El 6 de juliol del 985 Almansor era ja el comandant més temut de tota la Península Ibèrica. Aquest cabdill militar era el governant de facto del califat cordovès, el qual era el poder hegemònic a la Península. Valent-se de la guerra santa, va dur a terme una sèrie de campanyes militars concises i incisives, que portaren a l’augment del territori controlat pels musulmans.

En la data ja assenyalada, fou el torn de Barcelona. La ciutat comtal, en aquells temps sota la protecció del comte Borrell II, patí una campanya de saqueig ferotge que va canviar radicalment la seva fisonomia. El crit de socors enviat pel comte al seu rei, el franc Lotari I (el qual amb prou feines podia fer front als seus propis problemes), fou totalment ignorat.

Borrell II no oblidaria mai això. El creixent desarrelament entre els comtes catalans i els seus reis des de feia una mica menys d’un segle es consolidà llavors. I el 988, quan tocava renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei (d’una nova dinastia) Hug Capet (987-996), el comte refusà de fer-ho. Aquest fet marca la independència de facto dels comtats catalans, malgrat que el reconeixement jurídic no arribaria fins al tractat de Corbeil (1258).