El 6 de novembre de 1860, Abraham Lincoln era escollit president dels Estats Units d’Amèrica. Es convertia així en el primer president republicà del país. El camí de Lincoln cap a la presidència no va ser fàcil, ja que va haver de superar a diversos candidats del seu propi partit que tenien experiència com a senadors i governadors territorials. Però aquesta manca d’experiència també jugava un paper favorable a Lincoln, ja que el deslligava de la corrupció, que afectava en major mesura al partit Demòcrata que al Republicà, i li proporcionava una imatge d’honestedat. A més, era un candidat moderat i carismàtic, un home que encarnava els ideals americans: fet a si mateix des d’uns orígens humils.

Hem de tenir en compte que l’any 1860 ja existia una clara diferenciació entre nord i sud. De fet, Carolina del Sud ja va amenaçar amb la secessió si sortia escollit Lincoln, i no en va l’any següent va esclatar la guerra. Així doncs, les eleccions van resultar complexes i amb resultats clarament oposats segons cada territori. Avui dia estem acostumats a què la presidència d’EUA es disputi entre el candidat demòcrata i el republicà, però el 1860 els candidats van arribar a ser 4: el partit demòcrata es va dividir, postulant un candidat pel Nord (Stephen A. Douglas, senador), i un altre pel Sud (John C. Breckinridge, vicepresident del país). També va sorgir un nou partit per aquestes eleccions, l’anomenat Partit de la Unió Constitucional. Fundat per antics whigs conservadors, intentava evitar la secessió i desgastar a Lincoln als territoris del Nord. No es van posicionar a favor ni en contra de l’esclavitud esperant que això proporcionés bons resultats al seu candidat, John C. Bell.

Mapa electoral de 1860. Obtingut del National Atlas of the United States

Mapa electoral de 1860. Obtingut del National Atlas of the United States

Els resultats de les eleccions van ser els següents, sempre parlant de vot popular: la participació va ser molt alta, del 81%. John Bell va aconseguir el 39% de vots al Sud, però només el 5% al Nord. Breckinridge, el candidat demòcrata del Sud, va aconseguir el 42% de vots al seu territori, i el 5% als Estats Lliures. El candidat demòcrata del Nord, Douglas, només va aconseguir el 12% devots al Sud, però va pujar fins al 30% al Nord, en bona part gràcies a immigrants catòlics irlandesos i alemanys. Pel que fa Lincoln, va aconseguir el 54% dels vots a territoris del Nord, guanyant a tots els Estats, i sense rebre gairebé cap suport a territoris sudistes. En total, Lincoln va guanyar les eleccions amb el 39,82% dels vots populars, seguit de Douglas amb el 29,46%. Per qui prefereixi la dada en xifres i no en percentatges: el nou president en va rebre un total d’ 1 865 908, davant els 2.819.122 dels seus opositors. El fet que Lincoln aconseguís els seus vots al Nord li va donar una gran majoria pel que fa al Col•legi Electoral: 180 Electors contra els 123 dels altres candidats. Així doncs, Abraham Lincoln va ser escollit com a setzè President dels Estats Units d’Amèrica.

Moneda d'un centau de l'any 2009 amb el perfil d'Abraham Lincoln

Moneda d’un centau de l’any 2009 amb el perfil d’Abraham Lincoln