Les efemèrides remarquen fets històrics en dies concrets: naixements, defuncions, desastres naturals, descobriments, i un sense fi de successos. Però avui venim a parlar-vos d’un seguit de dies que van ser notícia per tot el contrari: no és que no passés res destacable, sinó que directament no van existir!

Estem parlant dels dies que van des del 4 fins el 15 d’octubre de l’any  1582. Què va passar amb aquests dies? No és que dasapareguessin per art de màgia, ni que algú els esborrés de la història intencionadament. Va ser un canvi de calendari el causant: es va passar del calendari julià al gregorià. Aquest calendari és, avui dia, oficial a gairebé tot el món. Però aquell any 1582, els primers a adoptar-lo van ser Espanya, França, Portugal, Bèlgica, la zona catòlica dels Països Baixos i de Polònia, i la vall del Mississipí (que pertanyia a França). Tot i això, només Espanya, Portugal, Itàlia i Polònia van adoptar-lo el 4 d’octubre; la resta de territoris esmentats, ho van fer el desembre.

Gregori XIII, el Papa que dona nom al calendari Gregorià. Font. wikipedia.

Gregori XIII, el Papa que dona nom al calendari Gregorià. Font. wikipedia.

El calendari julià, vigent des de l’any 45 aC., acumulava un error d’11 minuts cada any, i després de més d’un mil·leni, acumulava un error de diversos dies. La proposta de canvi i de nou model –que en realitat no va ser un trencament, sinó una reforma– van sorgir del concili de Trento, i buscava una major precisió, i la compatibilitat i regularitat del calendari litúrgic amb l’any tròpic: pensem que amb l’error que suposava el calendari julià, arribaria un punt en què la Pasqua, una festivitat que es celebra a la primavera, canviés d’estació. El Papa Gregori XIII i els seus assessors científics van ser els creadors del nou calendari. Sortint d’un concili i d’un Papa, i amb un marcat caràcter religiós, no és d’estranyar que els territoris que van adoptar immediatament el calendari fossin catòlics, i que els ortodoxos, protestants i d’altres religions, ho fessin més tard, gradualment. Alemanya ho va fer l’any 1700, Gran Bretanya el 1752, Egipte el 1875, i la República Popular de la Xina l’any 1949.

Evidentment existeixen països i cultures que mai han arribat a adoptar el calendari gregorià. El calendari islàmic, l’hebreu o l’iraní són algunes de les alternatives.