El 1830 als Estats Units naixien les noves generacions de les famílies angleses que, al llarg dels segles XVII i XVIII, havien emigrat i havien viscut una guerra cruenta. Després de la Guerra d’Independència (1775-1783), la que havia estat la Nova Anglaterra acollia a tots aquells que hi viatjaven en busca de noves oportunitats i d’una vida millor. El 21 de desembre de 1830 Emily Elisabeth Dickinson nasqué a Amherst, a l’Estat de Massachussetts. Però, qui era aquesta dona?

Oblidada per la nostra història de la literatura i menystinguda per la crítica, Emily Dickinson fou una prolífera escriptora que reinventà la poesia i espantà els fantasmes del seu temps a través de l’escriptura.

Gràcies a les investigacions feministes, a poc a poc anem deixant enrera la caricatura d’una Emily pertorbada, desequilibrada, blanca verge asexual, a qui la crítica literària masculina ha pretès atribuir una història amorosa heterosexual com a centre de la seva producció poètica.

Emilu Dickinson. Font: Amherst College Archives and Special Collections, Massachusetts, USA

Emilu Dickinson. Font: Amherst College Archives and Special Collections, Massachusetts, USA

Emily nasqué en una família prestigiosa i benestant, regentada per un pare violent i autoritari, sota l’ombra d’un germà gran, Austin, i una germana petita, Lavínia.

La poesia de l’Emily posa paraules a un dels majors delictes fundadors del patriarcat. Edward Dickinson, el seu pare, i Austin Dickinson, el seu germà, abusaren sexualment d’Emily enmig del silenci d’una societat profundament patriarcal; un element rellevant en la vida de la poetessa que, encara avui, resta aïllat en la majoria d’estudis:  

In Winter in my Room/ I came upon a Worm (1742)

L’escriptura fou per l’Emily una mediadora a través de la qual transformà el seu sofriment i significà la seva experiència femenina.

La vida d’Emily Dickinson havia sigut una “escopeta carregada” (had stood – a Loaded Gun), però trobà algú amb qui compartir les seves passions. Susan Huntington Gilbert i Emily Dickinson es conegueren l’estiu de 1847, quan totes dues tenien 16 anys i eren companyes d’estudi. S’estimaren tota la vida.

La seva poesia ens ha deixat el testimoni de la passió entre dones i de la sexualitat femenina. Ella és, en els seus poemes la Sue, la Susie, la Sister, la Dollie, l’Univers.

Susan Huntington Gilbert. Font: Emly Dickinson Museum: The Homestead ant The Evergreens, Amherst, Massachusetts, USA

Susan Huntington Gilbert. Font: Emly Dickinson Museum: The Homestead ant The Evergreens, Amherst, Massachusetts, USA

El març de 1853 se celebrà el matrimoni d’Austin Dickinson i Susan H. Gilbert. Les dues dones decidiren que Susan es casés amb el germà de l’Emily. El “pacte a tres” es basaria en el “matrimoni blanc”; és a dir, absent de relacions sexuals, la unió serviria per resoldre la inestable situació econòmica de Susan i reafirmar la posició social d’Austin. Aquest pacte, però, suposaria per a l’Emily l’acceptació de la càrrega de l’incest i el silenci. Potser aquesta seria l’única manera de romandre a prop l’una de l’altra, sabent que mai podrien estar juntes.

La Susan i l’Austin es traslladaren a The Evergreen, la casa situada al costat de Homestead, on viva l’Emily. Des d’aquell moment les dues dones visqueren l’una al costat de l’altra, separades tan sols per un jardí.

L’amor brindà a l’Emily la possibilitat de viure la realitat des d’una òptica diversa. Dels 1786 poemes que ens han arribat de la poetessa, 300 estan dedicats a la Susan, qui es convertí en la seva font d’inspiració i de vida:

I’ve none to tell me to but Thee (929)

Però l’Austin trencà el pacte i la Susan donà a llum el 19 de juny de 1861. Nasqué en Ned Dickinson, el nebot de l’Emily, el mateix any en el qual la poetessa caigué en una profunda depressió.

És important que ens adonem de la transcendència que tenen les dones en la vida de les dones: la poesia de l’Emily Dickinson ha de ser llegida des de les relacions que mantingué amb la Susan, les 99 persones amb qui s’escrigué milers de cartes i les dones a qui llegí i admirà (com Elisabeth Barret i les germanes Brönte).

Ella sabia que el seu no era l’estil poètic que la societat victoriana esperava d’una escriptora. Quan provà de publicar els seus poemes, el seu editor Thomas Higginson modificà tant els originals de l’Emily que, en la publicació final, hi restà ben poc de l’essència de la poetessa. Decidí no publicar mai més i ocupar-se ella mateixa de recopilar en petits opuscles els seus poemes i guardar-los en un bagul a la seva cambra.

Com feren altres dones lliures en la història d’Europa, escriptores i místiques, l’Emily decidí, en un moment donat, recloure’s a casa. Des d’allà, la seva habitació, escrigué i visqué els darrers anys de la seva vida, fins al dia de la seva mort, després d’una llarga malaltia a l’edat de 56 anys, el 15 de maig de 1886.