Fa un parell de dies, el món va ser testimoni com Irlanda (feia només vint-i-dos anys abans que havia descriminalitzat l’homosexualitat) aprovava per votació popular els matrimonis homosexuals. En un 25 de maig de 1895, però, el gran escriptor Oscar Wilde va ser condemnat a dos anys de presó per haver comès “actes de gran indecència amb altres homes”. En aquell moment, Wilde estava en el cim de la seva fama i, malgrat la seva entrada a presó (on va patir un greu deteriorament de la seva salut que acceleraria la seva fi el 1900), va composar una de les seves obres més exquisites: De profundis, una carta d’unes 50.000 paraules dirigida a “Bosie”; en realitat, Lord Alfred Douglas, a qui havia conegut el 1891 i de qui seria amant ja el 1893 i que va ser la causa de la seva entrada a la garjola.

La presó va deterior fatalment la salut de l’escriptor, el qual, però, i tal com deixa ben clar en la seva carta, mai es va retreure de la seva orientació sexual: “To regret one’s own experiences is to arrest one’s own development. To deny one’s own experiences is to put a lie into the lips of one’s own life. It is no less than a denial of the soul”. Sortiria de la presó dos anys després, el 1897.

Oscar Wilde i Lord Alfred Douglas. La seva relació precipitaria tràgicament el final de Wilde

Oscar Wilde i Lord Alfred Douglas. La seva relació precipitaria tràgicament el final de Wilde