Gravat de la Ciutat de Mallorca a la fi del segle XVI.

Gravat de la Ciutat de Mallorca a la fi del segle XVI.

Joanot Colom fou un menestral mallorquí, d’ofici barreter, conegut per ser el màxim exponent del moviment dels agermanats que va dirigir els destins de milers de mallorquins durant els anys 1521-1523. De vell inici va participar en els preparatius previs de l’alçament dels menestrals de la ciutat que tingué lloc el 7 de febrer de l’any 1521. En contuberni amb altres artesans, especialment el paraire Joan Crespí, i segurament influïts per les notícies que arribaven del Regne de València on la Germania es trobava en plena expansió, feien explícits els greuges patits per part dels cavallers i gentilshomes, als quals calia sotmetre per fer prevaldre els drets i llibertats de la “gent honrada”.

Les Germanies van ser un seguit d’alçaments urbans i rurals que es van donar per tota la Corona d’Aragó entre 1519-1523. Van passar de ser iniciatives legalistes a moviments revolucionaris  amb un fort component antisenyorial a mesura que s’expandien pel camp. A Mallorca, la Germania va ser un moviment principalment vinculat als sectors menestrals de la Ciutat i més tard als pagesos de la Part Forana que, ofegats per uns deutes impossibles de pagar i una injusta recaptació fiscal que gravava especialment els béns d’uns pagesos endeutats, van amotinar-se per imposar les seves polítiques. En un primer moment, Colom va participar com un dels “elets” que formaven part d’un consell revolucionari després de l’alçament ciutadà. Durant aquesta etapa, va participar d’una ambaixada destinada a establir contactes amb els agermanats valencians, que s’havien alçat durant la tardor de 1619, als quals demanaven consell i suport.

Durant aquesta primera etapa, es va aconseguir la destitució del governador, Miguel de Gurrea, que fugí a Eivissa, i l’expansió de la Germania per tota l’illa. Això va comportar l’organització d’un nou consell format per tretze membres, la Tretzena, que tenia representants de la menestralia ciutadana i dels pagesos forans i que es trobava sota la direcció del paraire Joan Crespí. La Germania ja es trobava amb el control efectiu de l’illa, amb la col·laboració més o menys entusiasta de les autoritats municipals i la incapacitat per part de les classes propietàries d’oposar-se al moviment, el qual tenia com a objectius el lluïment o finalització dels deutes i l’aplicació d’una reforma fiscal beneficiosa per la pagesia forana.

Els problemes dins el moviment començaran a arribar el 30 de març de 1521, a partir de la rebuda d’una carta per part del nou monarca, Carles I, que des de Wörms exigia el retorn a l’obediència de Miguel de Gurrea i l’abandó de tota temptativa revolucionària sota pena de càstig. Aquesta situació va fer que molts oficials reials (batlles i veguers) i algunes autoritats municipals es fessin enrere en tirar endavant les polítiques iniciades, per la qual cosa foren acusats de “traydos” i “mascarats” per part dels sectors partidaris de no cedir, entre els quals es trobava Colom. La reacció dels agermanats més convençuts va provocar avalots que van acabar amb assalts i motins. Es  convocava un consell general pel 23 de setembre on els sectors contraris a capitular, sobretot pagesos de la Part Forana, es van imposar. Entre l’exili forçat dels desafectes, Joan Crespí fou detingut, empresonat i assassinat.

Les muralles medievals d'Alcúdia van permetre defensar la vila dels agermanats. Font: Diariodemallorca.es

Les muralles medievals d’Alcúdia van permetre defensar la vila dels agermanats. Font: Diariodemallorca.es

Des d’octubre de 1521 fins a la capitulació de la ciutat, Joanot Colom va liderar amb mà de ferro el moviment agermanat a l’illa. Sota seu es va donar un nou impuls a les polítiques populars, especialment aquelles que reclamava la part Forana. Tan sols una vila va mantenir-se al marge, desafiant l’autoritat revolucionària, es tractava d’Alcúdia, on s’hi havia refugiat un gran nombre de gentilhomes. Alcúdia va representar el principal focus de resistència a la Germania i es trobava ben avituallada gràcies a les provisions que arribaven d’Eivissa i Menorca, on les temptatives d’estendre la Germania havien fracassat.

Paral·lelament, des de Barcelona es feien preparatius per a la pacificació i el retorn de l’illa a l’obediència reial. L’agost de 1522, Francesc d’Obach va ser enviat com a representant reial a l’illa per fer renunciar als agermanats. Òbviament la seva actuació no va ser fructuosa i, després d’un nou intent d’assaltar Alcúdia per part de la Germania el 17 de setembre, arribaven notícies que l’armada reial, sota les ordres del capità Juan de Velasco, es trobava de camí.

Les tropes reials van desembarcar a Alcúdia el 14 d’octubre. Sota les ordres de Miguel de Gurrea, es va sotmetre primer la part Forana i el desembre de 1522 començava el setge de la ciutat. Malgrat la resistència tenaç de Colom i els seus seguidors, que en tot moment van rebutjar rendir-la, la superioritat de les tropes reials sumada als estralls que un brot de pesta feia dins la ciutat, van dur a la capitulació el 7 de març de 1523.

La repressió fou cruenta i implacable. Més de 300 execucions que comportaven la confiscació dels béns entre novembre de 1523 i febrer de 1525. Durant el mes de juny, es van executar els líders del moviment, entre ells, Joanot Colom, executat el dia 3. La sentència manava que “sia atenallat, sia degollat per lo coll […i] escorterat”. Finalitzava així la Germania mallorquina, corrent el mateix destí que la paral·lela temptativa valenciana i l’anterior alçament comuner al regne de Castella. La dinastia dels Àustria es fundava així sobre la sang dels agermanats.