La nit del 27 de juny de 1954 Jacobo Arbenz renunciava a la presidència de Guatemala. Ho feia després que el militar Carlos Castillo Armas, acompanyat d’un grup de milicians entrenats per la CIA a Hondures envaís el país. L’exèrcit guatemalenc no oferí resistència i d’aquesta manera es posava fi a deu anys de govern progressista i democràtic al país centreamericà.

Arbenz havia arribat al poder només tres anys enrere, el 15 de març de 1951 accedí a la presidència pocs mesos després de guanyar unes eleccions. En tres anys impulsà la sèrie de mesures polítiques, socials i econòmiques que feren que fos apartat abans d’acabar el seu mandat.

L’any 1944 Guatemala havia viscut l’anomenada Revolució d’Octubre –que no tenia res a veure amb la de Rússia d’uns anys abans– que derrocà el dictador Jorge Ubico que governava el país des de 1931. La Revolució d’Octubre havia nascut de la voluntat de les capes mitjanes urbanes guatemalenques de construir un sistema democràtic. La demanda d’obertura política s’acompanyà amb reivindicacions de reformes en l’àmbit social que havien de millorar la situació d’una gran part de la població que vivia en condicions pèssimes.

Els estudiants tingueren un paper important en la Revolució d'Octubre de 1944. Font: Guatemala.com

Els estudiants tingueren un paper important en la Revolució d’Octubre de 1944. Font: Guatemala.com

L’exèrcit, els seus sectors més progressistes, donaren suport a la Revolució de 1944, i aquesta permeté que molts sectors socials s’organitzessin i es mobilitzessin per reivindicar els seus drets. Durant els anys posteriors sorgiren partits polítics, sindicats obrers i agrupacions camperoles que agitarien la política de Guatemala. Mentre creixia l’organització popular també ho feia l’oposició a aquesta entre les elits, nacionals i estrangeres, del país centreamericà.

En aquest clima arriba al poder Jacobo Arbenz després d’una successió de cops d’estat fallits i d’enfrontaments entre els que havien sigut els líders militars de la Revolució, entre els quals es trobava el mateix Arbenz. Durant la mitja dècada anterior l’estat guatemalenc havia esdevingut molt actiu econòmicament, havia construït escoles, hospitals, infraestructures… havia intentat imposar regulacions laborals i havia fet alguns primers intents de desgastar la propietat terratinent. Les elits que havien dominat el país fins al moment i un conglomerat d’empreses estatunidenques, entre les quals destacava la tristament famosa United Fruit Company (UFCo), començaven a veure amenaçats els seus privilegis.

Arbenz no calmaria els temors terratinents i, de fet, els agreujaria. El president guatemalenc optà per aprofundir en les reformes en el món rural, proposà una Reforma Agrària que havia d’expropiar les terres ermes que estaven en mans de terratinents del país o estrangers. Aquestes terres s’havien de repartir entre famílies camperoles, arribant-se beneficiar de la reforma fins a 100.000 famílies en un sol any, el que passà entre l’aprovació de la llei, el 1953, i el derrocament d’Arbenz.

Fotografia en la qual apareix Jacobo Arbenz. Font: prensalibre.com

Fotografia en la qual apareix Jacobo Arbenz. Font: prensalibre.com

Més enllà de la Reforma Agrària, que atacava frontalment els interessos econòmics estatunidencs a Guatemala, Arbenz també va apostar per una modernització del país, per convertir-lo en una economia capitalista dinàmica, sense que això entrés en contradicció amb aspirar a una millora generalitzada de les condicions de vida dels habitants del país. En darrer lloc Arbenz aspirava a avançar cap a la independència econòmica del país, fet que, necessàriament l’allunyava dels EUA.

El cúmul de fets que s’ha exposat fins ara ens retornen al principi de l’efemèride, quan en un clima de Guerra Freda, que havia començat una dècada enrere, s’orquestraria una campanya per acusar a Jacobo Arbenz de comunista, i es justificaria la intervenció al país, el derrocament del govern i la imposició d’un govern militar a Guatemala. Els terratinents del país i els poders nord-americans consideraven que s’havia de fer alguna cosa per evitar que Centreamèrica caigués en l’òrbita soviètica. No seria l’últim cop que els EUA intervindrien a la regió.