Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 5
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

Avui es compleixen 185 anys de la mort d’un dels filòsofs més importants de tots els temps. L’últim, segurament, dels més grans metafísics i mestre de la dialèctica. Tanmateix, no va destacar sols com a filòsof. Testimoni directe de la Revolució francesa, la va defensar tot i criticar-la, com a introducció veritable de llibertat en les societats occidentals per primera vegada en la històrica escrita. Aquesta cosmovisió el va portar desenvolupar idees del pensament il·lustrat introduint que l’existència de l’home era històrica, fet no plantejat fins llavors i que significava que hi havia una identificació de l’existència singular, a la vegada que una existència universal.

Aquest pensament el portà a postular l’anomenada “fi de la història”, recuperant aspectes de la tradició cristina però escapant del prisma teològic. Hegel teoritzava que la fi de la història pivotava en el desplegament del projecte burgès emprès en la Revolució Francesa, el qual era present en cada instant del procés històric i que no tindria, possiblement, un punt de tancament. Les interpretacions en relació al sentit d’aquesta expressió, referents a si es tractava de quelcom present a cada instant del procés històric i que si tindria un punt de tancament, o no, encara es troben a debat en l’actualitat. Proba d’això n’és que autors posteriors l’hagin utilitzat per denominar el final de cicles històrics (donant peu a una etapa no cíclica) i estabilització definitiva governada per un etern no retorn de la humanitat lligats a la concepció de progrés, com va ser d’entrada Marx i com ha sigut darrerament Fukuyama.

Sens dubte la seva obra i el seu pensament són claus per entendre la modernitat com a tal i la història contemporània. Cal dir que aquesta aturada de la història, tot i els pronòstics, de moment no s’ha donat. Assistirà la humanitat, algun dia, a la fi de la història?

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>