Franklin Delano Roosevelt (1882-1945) havia guanyat per quarta vegada consecutiva les eleccions presidencials als Estats Units aquell 1945, però cada vegada estava més dèbil, cansat i, segons el gran historiador Beevor, l’ancià president amb prou feines va poder seguir les converses que es desenvoluparien entre el 4 i l’11 de febrer de 1945 a Ialta. Alemanya i els seus aliats, els quals tres anys abans semblava que anaven a guanyar la guerra, no tenien ja cap possibilitat de vèncer i les tropes soviètiques avançaven cap a Berlin. Ióssif Stalin (1880-1953) era segurament qui tenia el cap més clar sobre allò que volia, en contraposició al premier britànic Winston Churchill (1874-1962).

La Conferència de Ialta va ser l’única en què van coincidir els “Tres Grans” dirigents de les potències Aliades (la Unió Soviètica, els Estats Units i Gran Bretanya): Stalin, Roosevelt i Churchill. Amb les forces de l’Eix (Alemanya, Itàlia i Japó) a punt de ser vençudes (especialment la Itàlia feixista) i les tropes aliades ocupant el terreny del teatre europeu, els ‘grans’ portaven el seu mapa particular i els seus propis projectes.

La Gran Bretanya de Churchill, debilitada pel conflicte i convertida paulatinament en una força de segon ordre, volia tornar a la situació prèvia a la Segona Guerra Mundial, a les fronteres de 1939, cosa que s’explica fonamentalment pel seu desig de conservar el seu bast imperi. Roosevelt, per la seva part, tenia un doble propòsit de cara als soviètics: volia involucrar-los en la creació de la futura organització de les Nacions Unides i que participessin més activament en la lluita contra el Japó, el qual encara oposava una forta resistència que s’estava cobrant masses vides de joves nordamericans. Per la seva banda, Stalin volia ratificar una realitat sobre el terreny: el control de l’Europa central i oriental allà on havien arribat les tropes de l’Exèrcit Roig; la ‘qüestió polonesa’ va ser un dels temes que més fricció va provocar entre Stalin i Churchill, però la força de la Realpolitik roja va acabar imposant-se.

Els tres dirigents el 1945 a Ialta. Font: Wikipedia

Els tres dirigents el 1945 a Ialta. Font: Wikipedia

Un dels grans acords als quals es va arribar va ser la repartició en quatre zones d’Alemanya i la seva capital, Berlin, una vegada acabada la guerra entre els Aliats. Roosevelt aconseguí una major implicació soviètica a Japó i va aconseguir el vist-i-plau de Stalin per al seu projecte de Nacions Unides, però el preu que en pagà va ser la renúncia a exercir cap mena d’influència a Polònia o a altres estats de l’Europa de l’Est. Dos mesos després, el vicepresident demòcrata Henry Truman seria el nou president nordamericà i iniciaria una nova etapa de major bel·ligerància amb la Unió Soviètica, de la qual recelava molt. S’acabava la Segona Guerra Mundial, però s’acostava la Guerra Freda.