Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

El dia 1 de novembre de 1955, és la data llargament recordada per molts vietnamites i nord-americans, ja que es va produir l’esclat de la Segona Guerra d’Indoxina o més popularment coneguda com a Guerra del Vietnam. És l’inici de l’enfrontament armat entre la República de Vietnam (Vietnam del Sud) i l’exèrcit dels Estats Units contra els guerrillers del Front Nacional d’Alliberament Vietnamita –VietCong i la República Democràtica de Vietnam (Vietnam del Nord) amb el suport extern de la Xina de Mao i la Unió Soviètica.

El rerefons polític darrere d’aquest conflicte bèl·lic, l’hem de trobar en el context de la Guerra Freda. El continent asiàtic, des dels processos de descolonització provocats per la fi de la Segona Guerra Mundial, va experimentar una creixent expansió del comunisme amb la proclamació l’any 1949 de la República Popular de la Xina però abans que aquesta, es van proclamar dues noves repúbliques de tall marxista: la de Corea del Nord i Vietnam del Nord el 1945. La Guerra de Corea (1950-1953) entre les repúbliques del Nord i del Sud va posar en alerta als Estats Units sobre la creixent possibilitat que a la regió d’Indoxina entre les repúbliques del Nord i del Sud vietnamites també acabessin en conflicte.

El fet és que per entendre l’esclat de la Segona Guerra d’Indoxina, hem de donar cop d’ull al final de la Primera Guerra que va enfrontar els vietnamites amb els antics colons francesos. En la Conferència de Ginebra de 1954, la República Francesa i el Vietminh-Lliga Vietnamita per la Independència- varen acordar entre altres mesures: la descolonització francesa del territori vietnamita, la partició de Vietnam en dues repúbliques separades per l’anomenat paral·lel 17 i la celebració d’un referèndum de cara a l’any 1958 per decidir la partició total o la unificació de Vietnam sota un sol model de república: l’occidental o el comunista.

Aleshores a mitjans del 1955, el general sud-vietnamita Ngo Dinh Diem i els seus homòlegs nord-americans temien que el Vietnam del Nord comunista acabés envaint el Sud per la força com va passar a la Península de Corea o que acabés manipulant el referèndum que s’havia de celebrar en tres anys. En realitat en cas que s’hagués celebrat el referèndum, les autoritats sud-vietnamites n’eren prou conscients de les altes probabilitats que guanyés el SÍ -reunificació- en els territoris del sud-.

Ngo Dinh Diem en col·laboració amb l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA), van donar un cop d’estat el 30 d’abril de 1955 i es va establir al sud una dictadura sota el comandament de Diem, el seu germà Ngo Din Nhu i la seva esposa d’aquest últim Tran Le Xuan més coneguda amb el sobrenom de “Madame Nhu” i van anul·lar les eleccions presidencials previstes pel 1956 i efectivament, el referèndum acordat a la Conferència de Ginebra.

Conferència de Ginebra entre França i el Vietminh (1954) (Font: Wikimedia Commons)

Els mesos posteriors, es van succeir tot un seguit de protestes per part de la població civil del sud en contra de la dictadura de Diem a causa no només de la seva escassa popularitat com a gestor polític, sinó també per l’enorme corrupció que existia dintre de les institucions del Vietnam del Sud. A més a més de la confrontació política, també hi va haver una confrontació religiosa entre les autoritats sud-vietnamites i els seguidors de Buda. Una de les herències que va quedar de la etapa colonial francesa fou que les autoritats acostumaven a ser de religió catòlica i bona part de la població civil vietnamita era budista. Tradicionalment a Vietnam aquestes autoritats catòliques no dubtaven en reprimir les expressions religioses de la comunitat budista, però aquesta repressió encara es va fer més evident i fins i tot va créixer de manera exponencial durant el mandat de Diem.

Un exemple  d’aquesta repressió religiosa contra els budistes es va internacionalitzar  ja en plena guerra l’any 1963 quan el monjo budista Thich Quang Duc va realitzar el sacrifici budista bonzo (cremar-se amb algun líquid inflamable fins a la mort) a fi de visibilitzar la terrible repressió que patien els budistes per part del règim de Diem.

El resultat de la impopularitat d’un règim com el de Diem, la possibilitat de la conversió de Vietnam en un règim comunista a causa de l’augment de la pressió de la República de Vietnam del Nord i de les milícies del Vietcong, va portar als Estats Units a incrementar les seves accions militars i econòmiques sobre la regió. Això va acabar allargant el conflicte armat durant 20 anys amb un esfereïdor  balanç total de morts aproximats d’entre uns 3 i uns 6 milions de persones.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>