#TalDiaComAvui El dia 18 de maig de 1756, Gran Bretanya declarava la guerra a França després que aquesta envaís Menorca (en aquell moment, pertanyent als angloparlants). Malgrat que ja hi havien hagut tensions militars i esdeveniments polítics que ja preveien el conflicte armat, molts historiadors empren aquesta data per a assenyalar convencionalment l’inici de la Guerra dels Set Anys (1756-63).

Aquesta guerra tingué unes dimensions fins llavors mai vistes i molts diuen que fou la primera “guerra mundial” degut a l’extensió i intensitat dels conflictes. Aquesta es resolia en diversos fronts i cada actor participant defensava els seus interessos a Europa, a Amèrica i/o a Àsia. Per a Gran Bretanya i França, la lluita es dirimí per a resoldre qui havia de ser el senyor del Nou Món i l’Índia. En aquest sentit, acabades les lluites, Gran Bretanya en sortí vencedora: arravatà Canadà als francesos i aconseguí imposar-se clarament a l’Índia. El domini dels mars era la peça clau: la Royal Navy es veié enfortida pel conflicte i el conjunt de la seva marina passà de 162.000 tones el 1755, a 375.000 el 1760; per contra, la francesa veié disminuir el nombre de les seves tones: de 162.000 el 1755, a 156.000 el 1760.

 

Benjamin_West_005

La batalla de les Planes d’Abraham (1759) permeté la captura del Quebec per les tropes britàniques, malgrat la mort del seu general, James Wolfe (1722-1759)

Frederic II liderant els seus soldats a la batalla de Leuthen. Les seves victòries a Rossbach i Leuthen (ambdues el 1757) permeteren, respectivament, neutralitzar les forces franceses durant la resta de la guerra en el seu flanc occidental i infringir una severa derrota als austríacs; tot i això, els darrers es decidiren a continuar la guerra. Malgrat l’enfortiment d’Àustria respecte a l’anterior guerra, fou sempre Rússia la font dels seus principals maldecaps i derrotes més severes.

Frederic II liderant els seus soldats a la batalla de Leuthen. Les seves victòries a Rossbach i Leuthen (ambdues el 1757) permeteren, respectivament, neutralitzar les forces franceses durant la resta de la guerra en el seu flanc occidental i infringir una severa derrota als austríacs; tot i això, els darrers es decidiren a continuar la guerra.

Per la seva banda, Prússia, aliada de Gran Bretanya (en virtut de l’acord de Westminster de 1756), hagué de fer front a quatre grans potències al centre d’Europa. Frederic II, el “Gran”, el rei prussià, malgrat les seves victòries (era el millor estratega del seu temps) i el formidable exèrcit heretat del seu pare (el millor de l’Europa del moment), va estar a punt de presenciar el col·lapse del seu regne davant l’envestida de Rússia, Àustria, França i, tot i que marginalment, Suècia. Només la mort de la tsarina Catalina (també dita “la Gran”) i el geni militar del prussià salvaren la situació. Àustria no pogué recuperar la Silèsia que havia perdut durant la Guerra de Successió Austríaca a mans de Prússia. El resultat final va ser l’acceptació i consolidació de Prússia com a gran potencia centreeuropea i competidora per l’hegemonia en l’espai germànic del Sacro Imperi Romanogermànic.

Derrotats o victoriosos, la guerra tingué enormes conseqüències per a l’economia de tots els participants i per als seus habitants, que es veieren sotmesos als enormes rigors i penes de la guerra (lleves forçoses, saqueigs, impostos excessius, epidèmies…). El que semblava el gran beneficiat de la guerra (Gran Bretanya) també trobà en aquest conflicte les llavors de la futura revolució i independència de les seves colònies nordamericanes, que tant l’havien ajudat a expulsar els francesos del Nou Món.

 

Aquí us deixem un petit regal cinematogràfic relacionat amb el tema: http://bit.ly/1yvd19x

 

PER A SABER MÉS:

  • MARTSON, DANIEL. The Seven Year’s War; Osprey, 2001. Oxford
  • SEATON, ALBERT. Frederick the Great’s Army; Osprey, 2002. Oxford