Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 49
Número 5
Número 50
Número 51
Número 52
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

El 22 de setembre de 1980 Saddam Hussein, el president de l’Iraq, feia una de les jugades polítiques més arriscades de la seva vida: envair l’Iran. El 1975 havia firmat a Alger un acord amb el xa persa pel qual havia hagut d’acceptar la sobirania d’aquest sobre certes localitats de població àrab.

Fent honor a la ideologia panarabista del Baas, el partit polític a través del qual governava Iraq, i cobejant les reserves de petroli iranianes al Golf Pèrsic, llançà una ofensiva militar contra el seu veí, aprofitant el fet que, el febrer de 1979, el xa havia hagut d’abandonar el poder i marxar a l’exili, deixant l’Iran en mans d’una sèrie de grups revolucionaris, de tendències ideològiques tan divergents que semblava impossible que arribessin a formar un govern estable.

Acord entre el sha i Saddam Hussein per delimitar les fronteres. Font: Viquipèdia
Acord entre el sha i Saddam Hussein per delimitar les fronteres. Font: Viquipèdia

La maquinària militar de Saddam Hussein dedicà bona part dels seus recursos a la província iraniana del Khuzestan, la població de la qual era àrab, a la qual confiava annexionar-se sense dificultats. No imaginà l’iraquià que la invasió uniria bona part de la societat iraniana entorn de l’aiatol·là Khomeini, un clergue que uns anys abans amb prou feines era conegut més enllà dels cercles religiosos.

L’allau de voluntaris iranians compensà la inferioritat armamentística davant les tropes iraquianes, que es veieren forçades a una acarnissada guerra de trinxeres de vuit anys. El que havia de ser una jugada mestra de Hussein només contribuí a esgotar humanament i material els dos països que, el 20 d’agost de 1988 firmaven un acord de pau en el qual es ratificaven les fronteres prèvies a la guerra.

Saddam Hussein no havia dubtat en emprar armes químiques durant el conflicte i en finançar faccions revolucionàries alternatives; hagué d’enfrontar-se però a revoltes kurdes dins el seu propi territori i a l’hostilitat del govern sirià, liderat també pel partit Baas. Tot i que l’aïllament internacional afectà l’Iran, l’Iraq quedà molt endeutat pel conflicte i el prestigi de Hussein ben tocat, per aquesta raó tres anys més tard s’arriscaria a una nova aventura militar, aquest cop sobre el petit país de Kuwait… amb nefastes conseqüències per a l’Iraq i per a ell mateix.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>