Avui, 2 de juny, recordem una efemèride de gran rellevància per a la història de la Corona d’Aragó: la victòria definitiva per part de les tropes d’Alfons V el Magnànim al setge de Nàpols iniciat el 1441 i la consegüent conquesta de la ciutat. D’aquesta manera es posava el punt i final a 7 anys de guerra (1435-1442) entre la Corona d’Aragó i la dinastia dels Anjou i els seus aliats.

Alfons V tenia la vista posada en la conquesta del Regne de Nàpols des dels anys 1434 -any de la mort de Lluís III de Nàpols- i 1435 -mort de la germana d’aquest, Joana II de Nàpols. El Regne de Nàpols, però, ja havia estat patint en els seus darrers anys les lluites internes entre les dues branques dels Anjou.

Quan va morir Lluís III, la reina Joana va establir-se a Nàpols rebent el suport del ducat de Milà i el papat, el qual estava molest amb Alfons V d’Aragó per les bones relacions que va establir amb Fèlix V -antipapa- i el Concili de Basilea.

A la mort de Lluís III, doncs, quan Alfons V es trobava a l’illa de Sicília atacant el nord d’Àfrica -Gerba 1432 i Trípoli 1434- va decidir dirigir-se contra Gaeta, protegida pels genovesos. El rei d’Aragó estava segur de la seva victòria, ja que la seva flota doblava la dels genovesos. Finalment, però, els genovesos, tot creant una estratègia de confusió i desordre a les tropes catalano-aragoneses, van guanyar la batalla. Alfons V va ser fet presoner juntament amb els infants Joan i Enric i gran part de la noblesa de la corona.

Per tal de pagar el rescat dels presoners -30.000 ducats- es van haver de fer corts a Montsó, convocades per la reina Maria de Castella.

Alfons V va ser alliberat a l’octubre i va aliar-se amb el ducat de Milà, el qual va deixar de banda els Anjou, els seus antics aliats. L’aliança va establir-se per les necessitats d’ambdós territoris: els catalano-aragonesos volien el Regne de Nàpols i els milanesos lluitar contra el papat i els Sforza.

Finalment Gaeta cauria a mans de la Corona d’Aragó el març del 1435, conquerida pel germà del rei Pere d’Aragó i Alburquerque. D’aquesta manera Alfons va poder fer-se amb la major part del Regne de Nàpols. El 1437, des del Castel Nuovo i el Castel dell’Ovo, es va iniciar el setge de Nàpols, que va resistir i, a causa de l’atac de les tropes papals, va haver-se d’aixecar el setge.

Imatge del Castel Nuovo, lloc des d’on Alfons V va dirigir els setges a la ciutat de Nàpols. Font: http://restaurars.altervista.org/wp-content/uploads/2015/11/1.jpg

A finals del 1437 va establir-se una treva que havia de durar fins el març del 1348, aquesta, però, va ser trencada pels angevins. L’estiu del 1348 també va haver-se de rendir el Castel Nuovo, que els catalans havien conservat.

Finalment, el novembre del 1441, la Corona d’Aragó va posar un altre setge a Nàpols, la qual veuria entrar el rei Alfons V com a vencedor el dia 2 de juny del 1442. La victòria es va poder fer gràcies a la construcció d’un túnel a través del qual els soldats catalans van poder entrar a la ciutat, tot obrint-ne les portes de la mateixa.

A partir d’aquell moment Alfons es va preocupar més per les qüestions italianes i de la guerra contra els turcs que dels afers interns de la Corona d’Aragó. Mai més va tornar a la península Ibèrica, quedant-se a Nàpols on va envoltar-se d’una important cort plena d’artistes renaixentistes.