Com a conseqüència de la derrota Otomana a la Primera Guerra Mundial, l’imperi que estava en decadència des d’abans de la guerra capitulava en l’Armistici de Mudros l’octubre de 1918. Un fet clau per entendre que aquesta capitulació incondicional tindria un impacte directe en els esdeveniments futurs. Les potències aliades tindrien així l’accés a la lliure ocupació de zones de l’imperi otomà que consideressin, estratègicament importants per la seva seguretat. Amb aquest pretext l’imperi otomà quedava esquarterat per la presència estrangera d’anglesos, grecs, italians i francesos.

L’espurna que exalçarà el sentiment nacional turc, serà l’ocupació d’Izmir (Esmirna) per part dels grecs el maig de 1919. Després d’aquest fet, s’iniciaria la Guerra d’Independència Turca (1919-1923) en mans del Paşa  Mustafà Kemal que fugiria d’Istanbul per muntar la resistència a l’ocupació desembarcant a Samsun (el mar negre oriental) el 19 de maig.

İstanbul ‘un İşgali – L’ocupació d’Istanbul. Desfilada de tropes vencedores de la Primera Guerra Mundial a Istanbul, on es poden observar les banderes de Grècia, França, Itàlia i fins i tot els EUA.

El 16 de març de 1920 es va produir l’ocupació oficial d’Istanbul per part de les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial. Provocant aquest fet, la dissolució de la Cambra imperial, i el reforçament de la Gran Assemblea Nacional (fundada a Erzurum-Sivas uns mesos abans) , configurada pels representants de tot el país i creada en el si del moviment de resistència a l’ocupació estrangera (Moviment Nacional Turc-Türk Ulusal Hareketi). Així doncs coexistirien aquests dos governs en el transcurs de pràcticament tota la Guerra d’Independència Turca, per una banda el govern revolucionari de l’Assemblea Nacional i per l’altra el govern de l’imperi otomà del sultà Mehmed VI.

L’objectiu de la Gran Assemblea Nacional d’Ankara era unificar totes les veus del nacionalisme turc per tal de construir una meta en comú, la independència. I al capdavant d’aquest objectiu s’erigia Mustafà Kemal.

El primer acte d’aquesta Gran Assemblea fou precisament oposar-se a la legalitat del govern d’Istanbul (Llei de Traïció a la Pàtria). A més a més, el mateix Mustafa Kemal assentaria les bases de les noves estructures d’estat, declarant en un memoràndum, que la mateixa Assemblea Nacional havia d’esdevenir l’autoritat més alta del país, i seria d’aquesta d’on emanarien els poders executiu i legislatiu.

Així doncs el 2 de maig es configurava el primer consell executiu de ministres, establint-se progressivament així un govern en paral·lel al Diwan. Prova d’aquestes diferències, el mateix juny de 1920 es declarà –a l’Assemblea Nacional– nuls tots els actes del govern d’Istanbul –amb efecte retroactiu– des de la seva ocupació per les potències vencedores (16 de març de 1920). Aquest fet és cabdal per entendre que l’Assemblea Nacional no acceptés el famós Tractat de Sèvres l’agost de 1920, que bàsicament repartia entre les potències vencedores (Excepte Rússia i els EUA) els territoris de l’Imperi Otomà.

Mapa on veiem com queda configurat l’imperi Otomà després del tractat de Sèvres. Autor: Creative Commons. Font: Wikipedia.

Mapa on veiem com queda configurat l’imperi Otomà després del tractat de Sèvres. Autor: Creative Commons. Font: Wikipedia.

El 19 d’agost, Mustafa Kemal com a president de l’Assemblea Nacional d’Ankara, rebutjava el Tractat de Sèvres i declarava traïdors a la dinastia otomana i el seu consell (Diwan).

Simultàniament, s’iniciava la lluita armada entre la població turca (homes, dones i fins i tot nens) i les diverses potències que ocupaven Anatòlia, Tràcia i diverses illes de l’Egeu. Aquesta lluita contra l’ocupació, encoratjada per la figura de Mustafa Kemal i l’Assemblea Nacional, crearia i enfortiria el sentiment patriòtic turc. A més a més, acabaria per enfortir el personatge de Mustafa Kemal, el qual sortiria victoriós en les batalles més importants pel futur del moviment, com la Batalla de Sakarya (contra els grecs), on ell mateix resultà ferit, construint progressivament així la seva imatge heroica per a la població turca.

Tanmateix, les revoltes contra l’ocupació i les victòries de l’Assemblea Nacional, acabarien per reforçar aquesta com a únic interlocutor vàlid en la resolució del conflicte. Produint-se la retirada dels territoris ocupats per part de França i Itàlia, i reconeixent aquests de facto el govern de l’Assemblea Nacional d’Ankara com a legítim.. Al mateix temps, aquesta, buscaria suport internacional, fixant la mirada en la recentment instaurada URSS.

Aquest suport acabaria materialitzant-se en la signatura d’una sèrie d’acords amb  l’URSS, que donaria a partir de 1921 un fort impuls al moviment, aportant armament a la causa de Mustafa Kemal, estabilitzant la frontera oriental i reduint l’amenaça del conflicte amb els armenis.

Finalment, després de diverses derrotes consecutives dels grecs i de la signatura per part d’aquests de l’Armistici de Mudanya l’octubre de 1922 –que significaria la recuperació en mans turques de totes les zones ocupades pels hel·lens– s’iniciarien les converses de pau amb la resta de potències a Lausana (Suïssa).

Fotografia realitzada al President i heroi nacional turc Mustafa Kemal Atatürk el 29 d’octubre de 1923. Autor: Creative Commons. Font: Wikipedia.

Fotografia realitzada al President i heroi nacional turc Mustafa Kemal Atatürk el 29 d’octubre de 1923. Autor: Creative Commons. Font: Wikipedia.

I de fet, Mustafa Kemal aprofità prèviament a l’inici d’aquestes converses de pau (1 de novembre de 1922),  per –avançant-se a l’expedició diplomàtica otomana que havia d’anar a Suïssa i alhora aprofitant la presa d’Istanbul a mans dels nacionalistes turcs– abolir el sultanat de Mehmet VI i acabar d’una vegada per totes amb l’Imperi Otomà, que quedava fora, així, de les converses de pau –iniciades el 22 de novembre de 1922–, esdevenint l’Assemblea Nacional d’Ankara l’autèntica autoritat del futur nou estat turc i la sustentadora de la sobirania nacional.

Tot això culminaria en la signatura d’aquest tractat el 24 de juliol de 1923 i tres mesos més tard –el 29 d’octubre– en la proclamació oficial de la República de Turquia, esdevenint el primer president d’aquesta Mustafa Kemal Atatürk  fins a la seva mort.