El 10 de juliol de 1584 va morir, o més ben dit, va ser assassinat Guillem d’Orange. Aquest noble alemany es convertí en Príncep d’Orange l’any 1544, i va esdevenir una de les figures més combatives i destacades en la rebel·lió de Flandes contra la Corona Espanyola. Com sabem, aquests fets van provocar la independència de les Províncies Unides.

La sublevació d’aquests territoris responia a diverses causes, i les més importants es trobaven en el poc poder que tenia la noblesa local, l’excessiu nombre d’espanyols als llocs de responsabilitat i la persecució de protestants per tot el país. Era evident que els ciutadans, amb tot això, no sentien precisament apreci cap a una Corona que els limitava el poder i perseguia per qüestions religioses. Guillem d’Orange, en canvi, era una persona convençuda de la llibertat religiosa, i el seu pensament el va portar a enfrontar-se al Cardenal Granvela, responsable de la Inquisició del govern espanyol a Flandes i ferri defensor del catolicisme. Aquest afer religiós va ser clau en el pas de Guillem de lleial a rebel: farts de la seva persecució, els protestants van protagonitzar el que es coneix com tempesta de les imatges, on es van destruir nombrosos símbols catòlics. Margarida d’Àustria, reina regent a Espanya, va convèncer a la noblesa de Flandes perquè restaurés l’ordre a canvi de promeses que no podria complir. En adonar-se d’això, alguns d’aquests nobles van emprendre petites rebel·lions que no van arribar a ser importants, però sí que van propiciar que Margarida enviés el Duc d’Alba, conegut per la seva poca diplomàcia, a imposar ordre al territori. Guillem va desaparèixer i va ser convocat al Tribunal de la Sang, on es van jutjar els implicats en les revoltes. No es va presentar, i se li van confiscar les propietats. A partir d’aquí es va convertir en un dels pilars de la resistència armada, i es va dedicar a finançar tropes, mercenaris i grups armats, alguns d’ells dirigits pel seu germà Lluís. Tot i la seva popularitat entre el poble, en part gràcies a fortes campanyes de publicitat, val a dir que les primeres campanyes militars de Guillem no van ser especialment exitoses, i no va aconseguir cap victòria de prestigi. A mesura que va avançar la guerra entre Flandes i Espanya, sí que va aconseguir triomfs que van contribuir a la victòria dels territoris rebels, sense oblidar el fet que els propis soldats espanyols van arribar a amotinar-se al no rebre els subministres i diners necessaris.

Forats de bala a la vivenda de Delft on Guillem va ser assassinat.

Forats de bala a la vivenda de Delft on Guillem va ser assassinat.

Mentrestant, Felip II havia posat preu a la vida de Guillem, declarat fora de llei, tot i que ell afirmava no lluitar contra el rei d’Espanya, sinó contra els seus governants a Flandes. Balthasar Gérard, un fancès catòlic, va decidir anar en cerca de Guillem, i després de diversos intents d’acostar-se a ell, ho
va aconseguir fent-se passar per un noble. Va posar fi a la seva vida tal dia com avui fa 431 anys a la seva residència de Delft, utilitzant una arma de foc. L’assassí mai va arribar a cobrar la recompensa, ja que va ser detingut mentre fugia, i se’l va condemnar a ser brutalment executat: entre altres severitats, se li va arrencar el cor i se’l va decapitar posteriorment. Pel que fa a Guillem d’Orange, s’ha convertit en tot un símbol als Països Baixos, un autèntic heroi nacional al que es coneix com Pare de la Pàtria.