La nit del 29 al 30 de juny de 1934, Alemanya va veure vessar la sang que assentaria, definitivament, el règim polític nacional-socialista. Fins aquell juny, Adolf Hitler i el NSDAP havien anat aconseguint parcel·les de poder en vistes a reformar totalment l’Estat germànic. La Cancelleria estava en mans de Hitler i els carrers eren vigilats, i controlats, per un vastíssim exèrcit paramilitar de la Sturmabteilung (les SA) en mans d’un implacable Ernst Röhm. Tanmateix, les tensions dins la societat alemanya i, també, dins el mateix Partit Nazi eren tràgicament evidents i feien esmolar els ganivets que posarien fi, brutalment, a tota forma de discrepància dins aquell ampli moviment. Finalment, la purga es va iniciar de nit, en diverses parts del país i contra tot element que entorpís a Hitler establir una dictadura efectiva. Això incloïa alguns sectors interns del NSDAP, l’ala esquerra del nacional-socialisme o personatges políticament conservadors. Però anem a pams, quins foren els actors principals, quines foren les víctimes i quins els botxins, com es va desenvolupar l’acció i quins en foren els resultats més immediats?

Emblema de les SA

Emblema de les SA

Les SA varen tenir una importància capital en l’ascens del nazisme cap al poder. El seu control dels carrers o les seves lluites diàries contra opositors al NSDAP varen servir per assegurar els guanys polítics dels primers temps. Tanmateix, quan Adolf Hitler va plantejar aconseguir el poder total, els antics camarades de les camises marrons presentaven diversos problemes o inconvenients. D’entrada, Hitler volia aconseguir el suport de la Reichswehr, és a dir, de les forces armades, però aquestes mostraven una gran animadversió cap a les SA i la voluntat del seu cap, Ernst Röhm, d’incorporar la Reichswehr dins la seva Sturmabteilung. A més a més, les SA es queixaven pel fet que Hitler compartís govern amb gent provinent de la dreta conservadora.
Per altra part, arreu d’Alemanya existia encara l’ala esquerra del nacional-socialisme, amb els germans Otto i Gregor Strasser com a principals caps visibles. Otto havia estat expulsat del NSAP l’any 1930 i fundà el Front Negre; tanmateix, Gregor va seguir formant part del Partit Nazi. Aquests sectors nacional-socialistes apostaven obertament per una revolució nacionalista i socialista, amb l’abolició de la propietat privada i, fins i tot, promovent l’acostament a l’URSS. Com era d’esperar, la burgesia i els grans industrials alemanys, per tal de mantenir una bona relació amb Hitler, esperaven que aquesta ala esquerra fos definitivament anul·lada.

També calia passar comptes amb els sectors polítics que s’havien mostrat contraris a l’ascens de Hitler. La repressió va estendre’s a l’entorn de l’excanceller Franz von Papen. D’aquesta manera, l’excanceller Kurt von Schleicher, i la seva dona, caigueren assassinats durant la purga. L’antic Primer Ministre de Baviera, el conservador Gustav von Kahr –que va reprimir el Putsch de Munic–, també fou assassinat. Papen no fou eliminat, però quedà tan impactat per l’agressivitat d’aquella purga que no va mostrar cap oposició futura i, fins i tot, va desenvolupar diversos càrrecs diplomàtics durant el nazisme.

Edmund Heines, en una imatge de l'any 1927

Edmund Heines, en una imatge de l’any 1927

A més a més, a totes aquestes tensions esmentades, cal sumar-hi les lluites pel poder intern dins el món nacional-socialista. La Schutzstaffel (les SS) de Himmler, Reinhard Heydrich i el seu servei d’intel·ligència o, també, Hermann Göring i la GESTAPO, portaven temps intentant convèncer a Hitler perquè reduís el poder de les SA. Un poder que se sustentava en centenars de milers d’homes pels carrers. Per tal de justificar la purga, varen començar a circular rumors sobre un enteniment entre Röhm i Gregor Strasser; un enteniment per tal de donar un cop d’estat, derrocar Hitler i iniciar una revolució socialista. De fet, fins al mateix Hitler varen arribar, interessadament, informes advertint d’aquells suposats intents colpistes.

Així doncs, Adolf Hitler va citar els jerarques de les SA a l’hotel Hanselbauer de Bad Wiessee. Allà, durant la nit del 29 al 30 de juny, un escamot de les SS va assaltar l’hotel i va detenir els caps de les SA. El fet que diversos detinguts fossin homosexuals (el mateix Röhm ho era obertament) o que Edmund Heines, cap de la Sturmabteilung a Breslavia, fos trobat amb un jove soldat de 18 anys al llit, va ser aprofitat per justificar la purga com un cop contra la immoralitat. Molts comandants de les SA van esser executats a les poques hores de produir-se l’assalt. Röhm, per contra, va ser detingut i empresonat a l’espera de determinar què fer amb ell i, tot i que Hitler va valorar perdonar-li la vida, al final li fou entregada una pistola perquè se suïcidés, proposta que va rebutjar. Per aquest motiu, els soldats de les SS Theodor Eicke i Michael Lippert entraren a la cel·la on els esperava Röhm, en peu, per ser assassinat. Amb la caiguda del cap de les SA acabava la purga coneguda com la nit dels ganivets llargs.

Com a resultat, la sang vessada durant aquelles jornades va consolidar l’obediència de l’exèrcit alemany a Hitler. Amb la purga es va liquidar l’ala esquerra del NSDAP i es varen tranquil·litzar els grans industrials, els quals varen donar suport al nou règim. Va començar una nova etapa on les SA varen seguir existint però totalment tutelades i controlades. Amb la nit dels ganivets llargs, va acabar l’etapa més revolucionaria del nacional-socialisme i es va iniciar el camí cap a una dictadura total, amb el suport de la burgesia, les classes altes i el poderós exèrcit alemany.