Per citar aquesta publicació

Plà, Martí (2018) "La nit dels vidres trencats: primer pas cap a l'holocaust", Ab Origine Magazine, Efemèrides(09 Novembre) [en línia].
Tags

La nit dels vidres trencats: primer pas cap a l’holocaust

Era la nit del 9 al 10 de noviembre de 1938. A una Alemanya governada pel nacisme, es va desbordar la violència contra els jueus.

La persecució als jueus no va ser exclusiva d’Alemanya, ni tan sols del nazisme. Abans de l’ascens de l’NSDAP d’Adolf Hitler al poder, les idees i corrents antisemites ja circulaven a Alemanya de la mà, en gran mesura, de la societat Thule. No va ser cap casualitat que el discurs de Hitler calés en una societat que ja duia anys preparada per acceptar certes idees.

Es calcula que la població jueva al país germànic era d’unes 600.000 persones, una xifra que representava menys del 0,8% de la població. Però per a la propaganda nazi, eren més que suficients com per culpar-los dels grans mals del país i, evidentment, excloure’ls de la raça ària. A partir de l’any 1933, amb l’ascens de Hitler al poder, es van començar a incloure polítiques antisemites, com la privació de drets de ciutadania o el boicot als comerços jueus. Però la nit dels vidres trencats va anar molt més enllà.

Herschel Grynszpan. Font: wikipedia
Herschel Grynszpan. Font: wikipedia

Herschel Grynszpan era un jueu polonès afincat a París. Als seus 17 anys, va rebre una carta de la seva germana, informant-lo de la situacio d’ella i els seus pares: estaven sent deportats, com molts altres jueus, a camps de concentració. El jove Herschel, dolgut per la situació de la seva familia i el seu poble, va comprar un revolver i va matar a trets a Ernst vom Rath, secretari de l’ambaixada alemanya a París, el dia 7 de novembre de 1938.

Les respostes a Alemanya no es van fer esperar: als jueus se’ls van prohibir els pocs drets que els quedaven, com assistir a les escoles estatals o imprimir diaris. La nit següent als esdeveniments, quan es va confirmar la mort d’Ernst, la violència es va escampar pel país, i també a Àustria. Més d’un centenar d’alemanys jueus (o que semblaven jueus sota criteris molt arbitraris) van ser assassinats. Més de 30.000 van ser internats en camps de concentració, i van quedar destruides gairebé totes les sinagoges d’Alemanya i Àustria, així com nombrosos comerços, cementiris i vivendes.

Avui dia sabem sobradament que va ser el Partit Nacionalsocialista i el propi Hitler qui van planejar la Nit dels Vidres Trencats, però a l’època, se’n va culpar als jueus i se’ls va obligar a pagar una forta multa al govern alemany. La immensa majoria de països van condemnar els fets i fins i tot van trencar relacions amb Alemanya, excepte la part franquista d’Espanya, que els va justificar i aplaudir. I, tot i que aleshores la població no ho sabia, la nit del 9 al 10 de novembre va ser l’inici d’una persecució sistemàtica dels jueus que acabaria amb el cruel i vergonyós Holocaust.

Tags

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Subscriu-te a la nostra newsletter

Per citar aquesta pubicació

Plà, Martí (2018) "La nit dels vidres trencats: primer pas cap a l'holocaust", Ab Origine Magazine, Efemèrides(09 Novembre) [en línia].
Popular

Subscriu-te a la nostra newsletter

Relacionat