El 28 de gener de 1887 es va posar la primera pedra de la Torre Eiffel. Aquesta construcció va ser dissenyada per les exposicions de 1889 (any en què es va acabar de construir) i 1900. La seva alçada de 300 metres (actualment 324, gràcies a la seva antena) la va fer, durant diversos anys, la construcció més alta del món.

Gustave Eiffel, a l'esquerra, en una de les escales de la torre. Font: Wikipedia.

Gustave Eiffel, a l’esquerra, en una de les escales de la torre. Font: Wikipedia.

La torre deu el seu nom a Alexandre Gustave Eiffel, l’enginyer que la va construir. Quan es va inaugurar, el 1889, els ascensors encara no estaven a punt, fet que va provocar que les autoritats que van realitzar la primera visita haguessin de pujar a peu. Entre l’alçada de la torre i les explicacions de Gustave Eiffel, que els acompanyava, van trigar més d’una hora en pujar. Eiffel, a més, també va consensuar amb altres experts els noms dels 72 científics francesos que estan gravats a la torre, en honor a les seves contribucions. Entre ells, homes tan importants com Foucault i Laplace.

Avui dia, la Torre Eiffel és, segurament, la major insígnia de França i l’edifici més fotografiat del país. Però, al llarg de la història, ha viscut moments curiosos. En un principi, aquesta construcció no estava destinada a ser permanent, sinó a ser desmuntada i traslladada a un altre indret del país, ja que no encaixava amb la resta de monuments de París. Entre 1925 i 1934, l’empresa Citroën va instal·lar-hi la seva publicitat lluminosa. I durant la I Guerra Mundial va servir per ajudar als plans dels aliats, ja que va permetre interceptar les ones de ràdio enemigues.

Publicitat lluminosa de Citroën a la torre. Font: diariomotor.com

Publicitat lluminosa de Citroën a la torre. Font: diariomotor.com

Però, sens dubte, l’episodi més rocambolesc es va viure l’any 1925. Victor Lustig va intentar vendre la torre com a ferralla. De fet, ho va aconseguir. Va fer-se passar per un funcionari del govern francès i va reunir a alguns comerciants de ferralla prestigiosos. Els va explicar que, a causa dels elevats costos de manteniment –que sí que eren certs–, el govern es volia desfer de la torre. Victor va acceptar l’oferta d’André Poisson, i no només això, sinó que el va convèncer de què li donés també un suborn. L’ingenu distribuïdor de ferralla va acceptar, i quan va ser conscient del seu engany, va estar tan avergonyit que ni tan sols va denunciar l’estafa a la policia.Lustig va fugir a Amèrica i, un mes després, va intentar tornar a executar la mateixa jugada. Aquest cop, les sospites dels seus compradors van impedir qualsevol tipus de falsa transacció.