Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 5
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

Diàleg de sords. Així es com és podria definir la trobada entre Francisco Franco i Adolf Hitler a Hendaia, un 23 d’octubre de 1940, per debatre sobre la possible entrada d’Espanya a la II Guerra Mundial donant suport a les potències de l’Eix. La reunió es va celebrar al tren privat de Hitler, i també hi van participar els respectius ministres d’Exteriors: Ramón Serrano Suñer i Joachim von Ribbentrop. S’han format diverses opinions sobre aquesta reunió i les intencions reals que van empènyer als dos dictadors a citar-se, que van des de les pressions de Hitler fins a l’oferiment de Franco, tot depèn de si triem fonts espanyoles, alemanyes o d’altres països.

Sembla ser que ni l’un ni l’altre considerava aquesta trobada com transcendental ni estaven disposats a fer-se grans promeses , ni a arriscar gens. Franco pretenia aconseguir el botí més gran possible amb una mínima implicació a la guerra. Aquest botí era sobretot territorial (recuperar Gibraltar i annexionar-se el Marroc francès i altres territoris), tot i que també incloïa la petició de rebre subministres. L’arribada d’aquesta ajuda era important a causa del bloqueig que la Gran Bretanya havia imposat a Espanya. Winston Churchill, primer ministre britànic, era conscient de què, en una situació d’ofegament total, a Franco no li quedaria més remei que unir-se a les potències de l’Eix, un fet que faria posar en perill Gibraltar: la seva invasió per part espanyola tancaria el Mediterrani i dificultaria les connexions amb territoris africans. Era per això que el bloqueig britànic es suavitzava en alguns moments.

Imatge original de la trobada entre Hitler i Franco. Posteriorment va ser manipulada perquè Franco aparegués amb els ulls oberts.
Imatge original de la trobada entre Hitler i Franco. Posteriorment va ser manipulada perquè Franco aparegués amb els ulls oberts.

Hitler, per la seva banda, no considerava essencial l’entrada d’Espanya a una guerra que estaven guanyant; havia derrotat a la Gran Bretanya, els estats Units encara no havien entrat al conflicte i Alemanya acabava d’ocupar França. Aquesta ocupació del país gal no volia dir que el Führer no el tingués en compte per a una futura Europa, i era precisament per això que preferia tenir-lo com a aliat i no volia entregar el Marroc francès a mans espanyoles. Per això i perquè considerava que la França de Petain podria defensar aquell territori molt millor que Espanya, que es trobava en una greu situació de postguerra. Per a Hitler, l’important era fer un front comú a Àfrica per evitar que els territoris caiguessin en mans dels aliats, i no entrar en disputes territorials. Franco es va adonar de la impossibilitat de convèncer Hitler: tot i que al líder alemany li interessava molt tenir control sobre Gibraltar, no estava disposat a pagar el preu que demanava el Caudillo.

En general, ni Franco ni Hitler van quedar satisfets, i es podria dir que el dirigent alemany va ser el menys decebut, ja que estava convençut de no necessitar ajuda espanyola i no havia modificat gens el seu full de ruta davant les desorbitades exigències de Franco. Pel que fa al Caudillo, almenys podia trobar consol perquè no havia fet cap promesa ni arriscat cap tropa. Tot i això va quedar cert grau de disconformitat amb el resultat de la reunió, que es reflexa en la conversa que van mantenir posteriorment Serrano Suñer i Von Ribbentrop intentant reobrir negociacions, o els intents del mateix Franco els dies posteriors. Finalment no es va arribar a cap acord directe per l’entrada d’Espanya a la II Guerra Mundial, i l’acte de major suport explícit a l’eix va succeir més d’un any després de la reunió, amb l’enviament de voluntaris de la División Azul a terres russes per combatre conjuntament amb l’exèrcit nazi.

Com hem dit, hi ha altres lectures sobre la posició espanyola durant la reunió. Alguns van argumentar que Franco no va voler entrar en guerra tot i les pressions alemanyes a causa de la situació que travessava el país. Altres corrents afirmen que el que va frenar les aspiracions espanyoles va ser la divergència d’opinions dels sectors que donaven suport a Franco.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>