A Carme Salvador i Guillem Agulló. Per sempre eterns.

Guillem Agulló i Salvador, militant de Maulets, organització independentista revolucionària, fou assassinat la nit de l’11 d’abril de 1993 per un grup de neonazis a la localitat de Montanejos. La seva mort va commocionar l’opinió pública i colpejà durament el tènue projecte d’alliberament nacional dels Països Catalans. Al País Valencià, després d’una crua transició que albirava el traspàs de roig a blau, el trasbals fou encara molt més profund. En aquell context les formacions nacionalistes i d’esquerra anaren quedant arraconades, mentre l’extrema dreta gaudia d’impunitat als carrers amb la complicitat dels poders fàctics valencians.

Què va passar aquella nit?

Els fets es remunten a la nit del dissabte de Glòria al diumenge de Pasqua. Guillem Agulló, un jove de 18 anys natural de Burjassot, s’havia desplaçat en bus amb una colla de set amics a la localitat castellonenca de Montanejos, a l’Alt Millars. Alguns d’aquests joves eren militants de Maulets i SHARP (Skin Heads Against Racial Prejucides) dels quals Agulló n’era membre actiu i destacat. Hi arribaren el dia 8 i s’instal·laren en tendes de campanya als afores del municipi. Les festes d’aquest poblet gaudien d’una gran popularitat i durant diversos dies riuades de joves valencians n’omplien els carrers, bars i places.

Vinguts des de Marxalenes també acudiren a la festa vuit joves neonazis que conformaven l’anomenat « Komando Marchalenes IV Reich», un dels nombrosos grupuscles d’extrema dreta violenta i organitzada que havien anat proliferant en els darrers anys al País Valencià. El «Komando» era coneixedor de la presència dels nois de Burjassot. Els tenien vigilats i no era la primera vegada que sortien de cacera per amenaçar o apallissar rojos i immigrants. L’objectiu de l’expedició era clar: calia escarmentar severament Guillem Agulló. El jove maulet, fill d’un regidor comunista, feia temps que estava marcat pels feixistes a causa de la seva activitat política.

Retrat de Guillem Agulló i Salvador. Font: Wikimedia Commons.

Retrat de Guillem Agulló i Salvador. Font: Wikimedia Commons.

El trajecte dels neonazis de Marxalenes a Montanejos fou esglaonat. Els primers a partir van ser un parell de joves que agafaren el mateix bus que els quatre nois i tres noies de Burjassot. Només veure’s pujar es reconegueren mútuament. En arribar al destí es van separar mentre veien els amics d’Agulló marxar cap a la zona d’acampada vora el riu, així que decidiren establir-se en una zona més allunyada. L’endemà arribaren la resta amb moto i furgoneta i es retrobaren. La primera nit la passaren junts a l’entorn de les tendes sense cridar massa l’atenció.

La nit del dissabte els joves feixistes baixaren al poble per acomplir el seu propòsit. Estigueren una bona estona bevent mentre el cercaven entre la multitud. Finalment, van localitzar-lo a la plaça de l’església. Per evitar córrer riscos innecessaris acordaren fer l’emboscada al Carrer Sant Vicent, menys concorregut i aïllat del festeig. Mentre dos d’ells s’acostaven a Agulló, la resta s’esperaven estratègicament allunyats. En aquell moment Guillem Agulló es trobava amb dues de les noies, conscient de la presència dels neonazis, en un moment de tensa calma. Els dos agressors sorprengueren el jove i l’increparen per dur un pedaç antifeixista al braç de la caçadora al crit de «nosaltres som els nazis».

Els companys dels neonazis s’acostaren ràpidament al punt on tenien acorralat Agulló. Els joves de Burjassot en sentir l’enrenou no varen tardar a aproximar-se al lloc per defensar el seu company. En una banda els atacants rodejant el jove maulet. Tots superaven la vintena d’edat, eren caps rapats de complexió forta i anaven armats amb navalles. A l’altra banda, totalment desbordats per la violència de la situació s’hi trobaven els amics d’Agulló, dels quals només ell era major d’edat. Mentre intentaven evitar l’agressió reberen puntades de peu, cops de puny i ganivetades superficials.

Agulló, nedador des dels 8 anys, era un jove fort i atlètic. Malgrat trobar-se arraconat no va arronsar-se i va aconseguir aguantar un primer intercanvi de cops. Les coses es varen començar a tòrcer quan més assaltants s’acostaren i l’apallissaren vilment deixant-lo grogui, mentre es protegia com podia amb els braços plens de talls. Els agressors acompanyaven les trompades amb blasfèmies feixistes i espanyolistes. Esgotat pel batzac, Agulló trontollava. Dos dels neonazis li immobilitzaren els braços mentre l’assassí de 22 anys, Pedro Cuevas, conegut com El Ventosa, clavava una ganivetada al cor de Guillem Agulló que queia desplomat a terra.

Els assassins abandonaren el cos decandit del maulet vanagloriant-se de l’acció escomesa. Testimonis dels fets afirmaren que els sentiren fer càntics i entonar himnes mentre s’allunyaven. Els intents per socórrer Guillem Agulló foren en va. En arribar a l’hospital de Castelló es va declarar la seva mort. Els acompanyants de Guillem Agulló passaren la nit en les dependències de la policia per prendre declaració. Els assassins retornaren a les seves llars sortejant els controls policials.

Una justícia amb els ulls embenats

Pocs dies després de cometre l’assassinat els cercles més propers del «Komando» els recomanaren que s’entreguessin a la policia i confessessin la seva autoria. Els processats pels fets de Montanejos foren Pedro Cuevas, Gerardo Mora, José Cunat, Juan Manuel Sánchez i Francisco García. Els acusats defensaren que fou Agulló qui els va atacar amb un puny americà. Cuevas sostenia que va treure’s la navalla per defensar-se dels cops i quan Agulló se li va tirar al damunt es clavà ell mateix la navalla. En tot moment van negar formar part de cap organització d’ideologia feixista.

judiciGuillemAgullo-PedroCuevas-policia-D_VAJ161095_593-609-612-686-1197-1243-1249-1

Pedro Cuevas en el moment del judici. Font: El Temps.

El judici es va celebrar l’any 1995 a Castelló de La Plana. Es decretaren 14 anys de presó per a Pedro Cuevas, l’assassí confés dels fets. La resta dels encausats foren absolts. El jutge va desestimar que el crim s’hagués comès per motivacions polítiques. La sentència es tancava reduint el cas a una simple batussa entre joves que va acabar amb la mort d’un d’ells. La decisió del jutge fou enormement controvertida perquè fins aquell llavors ningú dubtava del mòbil del crim. Àmplies capes de la societat protestaren enèrgicament contra el veredicte final i s’estengueren xarxes de solidaritat per reclamar penes més dures. En última instància, la mort de Guillem Agulló va servir per destapar un entramat de connivència i complicitat entre l’aparell de l’estat i els grups d’extrema dreta. Aquests últims identificaren la resolució judicial com una mostra més de la impunitat de què gaudien per seguir sembrant l’odi i la intolerància. Val la pena dir que Pedro Cuevas finalment només ingressà a presó quatre anys gràcies a les reduccions de condemna que se li aplicaren a posteriori «per bon comportament».

El 2005, anys després de l’efímer pas per la presó que l’havia de reinserir en la societat, Pedro Cuevas era detingut de nou i posat a disposició d’un jutjat. Cuevas formava part d’una xarxa neonazi anomenada Frente Anti Sistema (FAS), desmantellada en la coneguda com a «Operación Panzer». Al seu domicili la Guàrdia Civil va confiscar armes i abundant material amb simbologia nazi i motlles per produir-ne. L’organització en qüestió es dedicava a vendre aquests productes a través de pàgines web. En total la xifra d’imputats s’enfilava fins a les 27 persones, la majoria d’elles residents al País Valencià. El cas segueix obert a l’espera de sentència, si bé Pedro Cuevas ha quedat exempt de responsabilitat. El focus mediàtic torna a pesar sobre aquest judici, ja que per culpa d’un «error» de la Guàrdia Civil gran part de les armes requisades, i que havien de servir de prova, foren destruïdes anticipadament. La darrera aparició pública de l’assassí de Guillem Agulló fou l’any 2007 quan es presentà a les llistes electorals del partit d’ultradreta Alianza Nacional al municipi de Xiva, la seva localitat natal.

«Guillem Agulló, ni oblit ni perdó»

El dimarts 13 d’abril, el mateix dia que els autors del crim es presentaven a les dependències policials per entregar-se, Guillem Agulló era enterrat al cementiri de Burjassot. De manera espontània s’aplegaren familiars, amics i persones del poble enarborant senyeres i estelades. Tres dies després de la cerimònia es convocà la primera manifestació en record de la víctima, on s’escoltaren proclames condemnant la violència feixista i la seva impunitat. Durant les setmanes posteriors a l’assassinat els familiars reberen una veritable allau de mostres de condol i solidaritat que arribaren des de tots els àmbits.

Per contrapartida les persones més properes a Guillem Agulló varen començar a ser objecte de burla, menyspreu i amenaces pocs dies després del crim. Aquestes accions, lluny d’apaivagar-se amb el temps, s’han mantingut fins als nostres dies. El 18 d’abril, set dies després del seu assassinat, aficionats ultra d’una penya valencianista exhibiren una pancarta on es podia llegir «Guillem, jódete». Lamentablement els estadis de futbol són un viver d’aquest tipus d’organitzacions que constantment han ultratjat la seva memòria. Per si no fóra poc, lluny dels estadis, l’allargassada ombra dels col·lectius ultradretans ha traslladat l’odi fins als cercles més íntims del jove. Els han insultat pel carrer, han rebut cartes amenaçant-los, trucades burlesques el dia de l’aniversari de la seva mort, pintades a les parets de casa i tants altres gestos ofenosos. Els pares de Guillem Agulló són qui s’han endut sempre la pitjor part.

Els pares de Guillem Agulló en la sessió de reconeixement de les Corts Valencianes. Font: Antifeixistes.org

Els pares de Guillem Agulló en la sessió de reconeixement de les Corts Valencianes. Font: Antifeixistes.org

Un quart de segle després d’aquella nit en la qual van furtar-li la vida a un jove valencià per les seves conviccions polítiques, la seva presència segueix més viva que mai. Actualment Guillem Agulló és el nom de diversos carrers als Països Catalans, se li han escrit cançons i poemes i se n’ha recordat la figura en innumerables actes. El primer gran pas institucional arribà 23 anys després de la seva mort quan les Corts Valencianes, després d’arrabassar el poder als populars, aprovaren una declaració en què es reconeixia que el jove fou assassinat per haver combatut «la violència feixista i el racisme».

La voluntat dels assassins de Guillem Agulló i Salvador era silenciar-lo i inocular la por entre els seus. Tanmateix, l’enorme treball per restituir la seva memòria ha capgirat la situació i el jove valencià s’ha convertit en un símbol indiscutible de l’antifeixisme dins l’imaginari col·lectiu dels catalans.