Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 49
Número 5
Número 50
Número 51
Número 52
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

El 28 de juny de 1914, l’hereu de la Corona austro-hongaresa, Francesc Ferran d’Àustria i la seva dona Sofia estaven de visita oficial a Sarajevo, capital de la recent annexada Bòsnia. Després d’una visita protocol·lària a un quarter militar en la que l’arxiduc va revistar les tropes, la comitiva va enfilar cap a la recepció que estava preparada a l’ajuntament. El que les autoritats austríaques no sabien és que un total sis individus armats pretenien atemptar contra la vida de l’hereu al tron. Es tractava de nacionalistes serbis que es postulaven per l’annexió de Bòsnia a Sèrbia i que comptaven amb el recolzament dels serveis secrets d’aquest darrer estat. Malgrat el desplegament d’efectius res va sortir com estava previst. El cotxe descapotat de Francesc Ferran i Sofia passa de llarg davant la passivitat del primer terrorista, el segon, perplex davant la inacció del seu company tampoc actua. Finalment el tercer llença una bomba contra el vehicle però aquesta no entra dins de l’habitacle i fa explosió lluny del cotxe.  Alertada, la comitiva accelera impedint als altres tres magnicides acabar la feina. L’atemptat ha deixat una vintena de ferits però les autoritats il·leses. Sembla ser el dia de sort de Francesc Ferran…

Acabada la recepció oficial a l’ajuntament la comitiva altera la planificació oficial per anar a visitar els ferits de l’atemptat i és aquí on s’acaba tràgicament la sort de l’arxiduc. En un trencall el cotxe oficial es troba de cara amb Gavrilo Princip, un dels joves nacionalistes que decebut pel fracàs de l’atemptat sortia de fer un mos en un local. En trobar-se davant d’aquest gir del destí, no ho dubta: desenfunda una pista i dispara dos trets. Un d’ells acabarà amb la vida de Francesc Ferran i l’altre amb la de la seva dona Sofia.

Sempre s’ha considerat aquest episodi com l’iniciador de la cadena d’esdeveniments que conduïren a la Primera Guerra Mundial. Ara bé, el cert és  que mai cap guerra s’explica per una sola causa i menys encara si parlem d’una d’abast mundial. Realment l’atemptat va commocionar durant un temps la societat austríaca però no tant com solem pensar. Testimonis com el de l’austríac Stefan Sweig ens ajuden a matisar la rellevància de l’assassinat posant de relleu que l’arxiduc Francesc Ferran no era un personatge gaire popular entre la societat austro-hongaresa. Fred, estirat, distant i hereu d’una institució anacrònica i decadent, cada vegada més contestada pels súbdits, segons Sweig, pocs d’aquets s’imaginaven dies després de l’atemptat que ningú tingués la intenció d’enviar vienesos a lluitar i menys a morir  per l’Emperador. De fet, a mitjans de juliol ja gairebé ningú parlava a Viena de la dissort de l’hereu de la Corona i va caldre una hàbil maniobra propagandística per a mantenir la tensió del cas fins a l’inici de la guerra, un mes després. Imperialisme, nacionalisme, cursa armamentista, jocs polítics i diplomàtics, interessos econòmics… la realitat, més complexa, s’escapa de les anecdòtiques versions oficials i esgrimeix el jove Princip de les responsabilitats de la guerra que va deixar prop de nou milions de morts. Malgrat tot, si que podem dir que avui fa 102 anys d’aquells fets luctuosos.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>