El 28 de juny de 1914, l’hereu de la Corona austro-hongaresa, Francesc Ferran d’Àustria i la seva dona Sofia estaven de visita oficial a Sarajevo, capital de la recent annexada Bòsnia. Després d’una visita protocol·lària a un quarter militar en la que l’arxiduc va revistar les tropes, la comitiva va enfilar cap a la recepció que estava preparada a l’ajuntament. El que les autoritats austríaques no sabien és que un total sis individus armats pretenien atemptar contra la vida de l’hereu al tron. Es tractava de nacionalistes serbis que es postulaven per l’annexió de Bòsnia a Sèrbia i que comptaven amb el recolzament dels serveis secrets d’aquest darrer estat. Malgrat el desplegament d’efectius res va sortir com estava previst. El cotxe descapotat de Francesc Ferran i Sofia passa de llarg davant la passivitat del primer terrorista, el segon, perplex davant la inacció del seu company tampoc actua. Finalment el tercer llença una bomba contra el vehicle però aquesta no entra dins de l’habitacle i fa explosió lluny del cotxe.  Alertada, la comitiva accelera impedint als altres tres magnicides acabar la feina. L’atemptat ha deixat una vintena de ferits però les autoritats il·leses. Sembla ser el dia de sort de Francesc Ferran…

Acabada la recepció oficial a l’ajuntament la comitiva altera la planificació oficial per anar a visitar els ferits de l’atemptat i és aquí on s’acaba tràgicament la sort de l’arxiduc. En un trencall el cotxe oficial es troba de cara amb Gavrilo Princip, un dels joves nacionalistes que decebut pel fracàs de l’atemptat sortia de fer un mos en un local. En trobar-se davant d’aquest gir del destí, no ho dubta: desenfunda una pista i dispara dos trets. Un d’ells acabarà amb la vida de Francesc Ferran i l’altre amb la de la seva dona Sofia.

Sempre s’ha considerat aquest episodi com l’iniciador de la cadena d’esdeveniments que conduïren a la Primera Guerra Mundial. Ara bé, el cert és  que mai cap guerra s’explica per una sola causa i menys encara si parlem d’una d’abast mundial. Realment l’atemptat va commocionar durant un temps la societat austríaca però no tant com solem pensar. Testimonis com el de l’austríac Stefan Sweig ens ajuden a matisar la rellevància de l’assassinat posant de relleu que l’arxiduc Francesc Ferran no era un personatge gaire popular entre la societat austro-hongaresa. Fred, estirat, distant i hereu d’una institució anacrònica i decadent, cada vegada més contestada pels súbdits, segons Sweig, pocs d’aquets s’imaginaven dies després de l’atemptat que ningú tingués la intenció d’enviar vienesos a lluitar i menys a morir  per l’Emperador. De fet, a mitjans de juliol ja gairebé ningú parlava a Viena de la dissort de l’hereu de la Corona i va caldre una hàbil maniobra propagandística per a mantenir la tensió del cas fins a l’inici de la guerra, un mes després. Imperialisme, nacionalisme, cursa armamentista, jocs polítics i diplomàtics, interessos econòmics… la realitat, més complexa, s’escapa de les anecdòtiques versions oficials i esgrimeix el jove Princip de les responsabilitats de la guerra que va deixar prop de nou milions de morts. Malgrat tot, si que podem dir que avui fa 102 anys d’aquells fets luctuosos.