El diumenge 8 de febrer de 1976 es dugué a terme a Barcelona una manifestació impulsada per l’Assemblea de Catalunya sota el lema ‘Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia’ i tot just una setmana després de que se n’hagués organitzat una altra demanant l’amnistia dels presos polítics. Aquestes dues accions de protesta, conegudes com les ‘Manifestacions per l’amnistia’ aconseguiren treure milers de persones al carrer tot i la prohibició del Govern Civil, convertint-se en les primeres dues grans manifestacions després de la mort de Franco.

Tot i que Franco havia mort el novembre de 1975, dos mesos després encara hi havia més de 600 presos polítics a les presons de l’Estat ja que el rei Joan Carles, hereu del dictador, no els havia inclòs en les diverses mesures de gràcia amb les que inicià el seu regnat. Per tal de reclamar l’alliberament d’aquests presoners l’Assemblea de Catalunya, òrgan unitari que aplegava la gran majoria d’organitzacions polítiques i socials que lluitaven contra el franquisme i per la recuperació de les llibertats col·lectives i individuals, organitzà dues manifestacions els diumenges 1 i 8 de febrer. Com que aquesta plataforma era il·legal, aquestes marxes foren convocades sota l’empara de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), que en aquell moment jugava un paper molt important com a vertebrador de les lluites polítiques i socials dels diferents barris de la ciutat. Tot i que la FAVB demanà el permís per a realitzar una marxa legal, pacífica i silenciosa, aquest fou denegat pel Govern Civil. Tot i aquella prohibició, els organitzadors decidiren mantenir la convocatòria.

El dia 1 de febrer prop de 10.000 persones sortiren al carrer per reclamar l’amnistia i exigir la fi d’un règim que es resistia a morir. Ja des de l’inici de la marxa, a l’actual Passeig Lluis Companys, hi hagueren càrregues policials i corredisses en un ambient d’enfrontaments i repressió policial que es mantingueren durant tot el matí mentre diversos grups de manifestants intentaven arribar a la Presó Model on hi estaven confinats molts dels presos polítics.

Manifestants asseguts al Passeig de Sant Joan moments abans d’una de les càrregues policials Font: Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General. CEDOC

Manifestants asseguts al Passeig de Sant Joan moments abans d’una de les càrregues policials Font: Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General. CEDOC

Tot i les dures càrregues i els moments de tensió que es visqueren aquell 1 de febrer, l’Assemblea de Catalunya decidí tirar endavant una segona convocatòria el diumenge següent, encoratjada sobretot per la gran resposta ciutadana de la primera. Aquesta segona manifestació, convocada sota la consigna ‘Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia’ al Parc de la Ciutadella, fou novament prohibida pel governador civil Salvador Sánchez-Terán cosa que no impedí que els organitzadors decidissin tirar-la endavant com havia succeït la setmana anterior. Aquesta vegada les autoritats decidiren tancar i rodejar la Ciutadella per a impedir que la marxa pogués començar, però les desenes de milers de persones que sortiren al carrer –prop de 70.000 segons les fonts de l’època- no es conformaren i decidiren marxar en columnes cap al centre de la ciutat tornant a generar diversos moments de tensió amb la policia que acabà carregant contra la multitud.

Cartell convocant a la manifestació del 8 de febrer de 1976. Font: Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General. CEDOC

Cartell convocant a la manifestació del 8 de febrer de 1976. Font: Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General. CEDOC

Aquelles mobilitzacions, tot i que no foren les més massives dels anys de Transició -quedant lluny de la commemoració de la Diada de 1976 a Sant Boi de Llobregat o la gran manifestació per l’Estatut de l’11 de setembre de 1977- passaren a la història per ser les primeres marxes massives que s’atreviren a desafiar el règim i que, sens dubte, marcaren el camí per als centenars de milers de catalans que desitjaven la ruptura definitiva amb el règim franquista.